26.5.08

Cultura

Tancar els ulls i deixar-te vestir per un cor de veus blanques.
Observar a uns músics de carrer que, amb les seves melodies, et porten del bracet, de passeig, a països llunyans.
Gaudir del silenci d’un museu que et xiuxiueja pessics t’historia
Pintar poesia.
Nedar entre un mar d’emocions ballades.
Escoltar paraules pensades, mastegar-les i assaborir-les en moments de solitud, o d’alegria, o de desconsol, o senzillament, assaborir-les pel plaer de tastar quelcom diferent
Ensumar l’olor d’una pintura transformada en un paisatge, que pots acariciar volant en el teu món de somnis
Alçar-te i aplaudir la feina d’un mim que t’ha abraçat l’ànima...

i tot això, per què, a vegades, la vida, també necessita una excusa