27.6.08

Itaca ?



A vegades, em veig, sense voler, en el mirall de la realitat com un petit punt de sal al mig del mar. Un mar sense vent. Un vent que no hi és però que pesa, que pesa com un timó travat que immobilitza la travessia.
I és llavors, quan no sé què són les itaques, ni quin sentit té descobrir-ho.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Ítaca és un miratge....

núria ha dit...

És interessant pensar així, si Itaca és un miratge, llavors la manera d’enfrontar-se als obstacles de la travessia depèn de la nostra actitud, de com et prenguis les coses
Intentaré tenir-ho en compte
( ufffff, mira que dona de si aquest poema )