31.8.08

Dilluns 7:30 am


És quan dormo que hi veig clar
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
foll d'una dolça metzina.

J.V Foix

2 comentaris:

Jordi ha dit...

La dolça metzina és la vida, no pas el cactus (ui! que punxa!)

núria ha dit...

Bon dia Jordi!
És que aquest és un cactus metzinós ...