27.10.08

Tot és mentida

Ballet by miserable beauty Quan algú es mort,
els records compartits,
qui se’ls queda ?

3 comentaris:

Zahir ha dit...

Dificil pregunta per encara més dificil resposta. Si em permets opinar... els records sempre son on han de ser: on fan falta ser recordats.

Gracies per compartir els teus escrits.

núria ha dit...

Gracies a tu !
La veritat és que no acostumo a escriure coses personals, però ha mort una persona que va ser molt important per mi i aquesta pregunta no me la puc treure del cap. Jo tinc uns records que vaig compartir amb ell, però, i els seus propis records ?
Moltíssimes gràcies per intentar aclarir-m’ho

Zahir ha dit...

De res dona, per aixó escribim i llegim: per intentar entendre el que ni nosaltres mateixos entenem. Pero com he dit abans els seus records son on han de ser, en aquest cas, en tu. I has de ser tu qui faci que aquests records no s'oblidin i pasin a ser efímeres experiencies.

Ui! perdona per la parrafa!
Cuidet!