28.2.08

Fem un tracte

Christophe Gilbert
De vegades,
un tarda qualsevol,
la dolçor s’instal·la en les paraules.
Miquel Martí i Pol

25.2.08

Què fas boig?

Colifata : boig que desitja que tothom sigui feliç

22.2.08

1.440

by popsongsSupongamos que cada mañana te encuentras 1.440 euros.
Sin hacer nada para ganarlos.
Puedes regalarlos, gastarlos, divertirte con ellos o quemarlos.
Pero los que no uses, al final del día, desaparecerán.
Así funciona la vida.
La diferencia es que lo que te encuentras cada mañana no son 1.440 euros.
Son 1.440 minutos.
Piensa bien qué vas a hacer con ellos.
… que te diviertas

20.2.08

La lluna en un cove

by Katie WestAvui, les meves idees s’han aixoplugat
dins la tendresa d’un dels meus somnis inconfessables
... elles rai que poden

19.2.08

Extraordinaria acción de comunicación. FEM Monòlegs

La esclerosis múltiple es una enfermedad grave, no nos engañemos, y como muchas enfermedades crónicas, las personas que la padecen han de vivir cargando con esta mochila. Subrayo la palabra vivir como sinónimo de sentir, luchar, tropezar y caer en el camino, volver a levantarse y seguir esta andadura hacia no sabemos dónde ni para qué, pero a la que nos agarramos con uñas y dientes, quizás por que la vida es lo único que tenemos, lo demás son complementos que nos ayudan a sobrepasar los baches o a entorpecernos el viaje.
Por deformación profesional, durante estas semanas, he estado siguiendo los pasos de una acción de comunicación que me ha impactado, tanto por el diseño de su estrategia como por el desarrollo de toda la campaña hasta llegar al objetivo cognitivo de la acción.
Normalizar, normalizar sin tener que usar la pena o el victimismo como herramientas para cambiar actitudes o concienciar a la sociedad. Sensibilizar, sin tener que usar imágenes agresivas o testimonios desgarradores, que sólo sirven para minimizar nuestras propias miserias. Difundir, sin tener que crear un sentimiento de culpa. Comunicar, mirando el problema a la cara, de tú a tú.
Felicidades a la gente de FEM Monòlegs, por el trabajo bien hecho, por el éxito merecido que han tenido y gracias por la lección que nos han dado.
El mensaje fue claro desde el primer monólogo:
“llegaré, como tú, adónde tenga que llegar, sólo que a mi me costará más, pero llegaré”

18.2.08

Pessimisme optimista

by yolliztli ruizI si caus, tranquil,
del terra no passes

16.2.08

Canvi de sentit ?

Love_is_Happiness_by_Lisa_Live_Love_Laugh.Ups, se m’escapa l’ombra

13.2.08

Espai en blanc

mi_mundo_esta_vacio_by_wallride13i quan vaig procurar tirar-me al buit
el buit es va apartar
i em vaig clavar la patacada
Enric Casasses

12.2.08

Ulisses

Coffee_for_Mister_Klimt_by_FloriandraJo me’l miro. Ell em mira.
Me’l miro i en les seves pupil·les, veig a Penélope esperant l’Ulisses.
Em mira, ell em mira i a les meves pupil·les, veu l’Ulisses seduït pel cant d’una sirena
... millor, jo no vull ser pas Penélope, ja no.
homes

11.2.08

Troballa inesperada

miy_by_Eliara
Avui, les meves idees han trobat un t’estimo a les golfes de la meva vanitat
... mira tu què bé

10.2.08

L’últim sospir d’un silenci

juan rulfoY es que no había aire. Tuve que sorber el mismo aire que salía de mi boca, deteniéndolo con las manos antes de que se fuera. Lo sentía ir y venir, cada vez menos; hasta que se hizo tan delgado que se filtró entre mis dedos para siempre
Pedro Páramo

… mentrestant , un poema dansa

7.2.08

FEM Monòlegs. Espectacle solidari de Normalitat

Cartell FEMLa paraula important en aquesta malaltia
és
Normalitat,
no és
ni
“Adaptada”
ni
“Accesible”,
si nó,
que la paraula és
Normalitat
... i molt millor, si veniu a l’espectacle i ajudeu a aquesta Normalitat
Xavi Cases

5.2.08

M'he de posar les piles

pilas%20bicHi han dies cansats, dies avorrits, dies bons i dies dolents,
dies intensos i dies pausats, dies brillants i d’altres força boirosos
I hi han dies com el d’avui, que no són ni una cosa ni l’altra,
però són i millor hagués estàs que no hi fossin
... vaja que avui no tinc el dia

4.2.08

De referents, inspiracions i miralls que fan de bon mirar


lo prometido es deuda le_chat____by_petitpoidsSé d’un gat que li agraden els dies de pluja,
fins hi tot hi posa banda sonora
gràcies mestre
Un somriure amb dedicatòria, vora la llar de foc


3.2.08

Tot comunica

25 anys cerdanyola radio by Edu
Fa un temps, un gurú del món de la comunicació corporativa em va confessar que ell mai havia acceptat treballar per un ajuntament.
“- treu-t’ho del cap “ em va dir
I jo, malauradament, estic començant a donar-li la raó
La Ràdio de Cerdanyola ja té 25 anys d’història, un quart de segle formant part de la identitat d’una ciutat, de l’essència d’un poble, que és el què és gràcies a la gent que hi viu i que hi ha viscut, que hi treballa, que actua, que la gaudeix i la pateix.
Igual com el passat és part de la nostra identitat, també ho és el present - passat del nostre futur - És aquest present el que veu una ràdio deixada de la mà i això no és símptoma de progrés, més aviat és imatge de deixadesa, d’apatia, d’ignorància, de no saber com portar les coses en qüestió de comunicació municipal. I la imatge, senyors, és, i serà sempre, el mirall de la nostra identitat, i per tant, de la vostra.

... endavant Cerdanyola Ràdio, no us deixeu matar