
A vegades, em veig, sense voler, en el mirall de la realitat com un petit punt de sal al mig del mar. Un mar sense vent. Un vent que no hi és però que pesa, que pesa com un timó travat que immobilitza la travessia.
I és llavors, quan no sé què són les itaques, ni quin sentit té descobrir-ho.
I és llavors, quan no sé què són les itaques, ni quin sentit té descobrir-ho.