14.2.09

Memòria d'una llum

“Pren-me el cor, els pulmons
he de fondre'm, he de cridar de plaer, de dolor,
fes-ho i tornaré a viure.
Sento que no hi arribo,
sense tu no hi arribo.
Fes-me l’amor i després deixa’m prop teu sota un arbre,
i que un vent càlid
acariciï els nostres cossos”
Carles Sabater

2 comentaris:

Anònim ha dit...

colpidor...

núria ha dit...

Em va impressionar aquest tros del documental