29.3.09

Dir el mateix, però de diferent manera. Avui un conte

Hi havia una vegada, un invident segut al costat de la porta d’uns grans magatzems. Allí, al terra, hi tenia un barret vell capgirat i mort de gana, entre el barret i l’home, una pissarra on hi havia escrit :

Sóc cec.
Necessito ajuda


Era hora punta, molta gent al carrer. L’home cec s’estava allí, com una illa aïllada, envoltat d’una miscel·lània de sorolls, de petjades ràpides, de tic tacs exigents demanant puntualitat a les butxaques. Nens juganers que cantaven, cors trencats descansant el seu desconsol entre aparador i aparador. Talons d’agulla que corrien carrer avall intentant atrapar un tros de temps que s’escapava.

I vet aquí que, entre aquest mar de mirades que no el veien, hi va passar un publicitari. Es va aturar davant el barret buit, va agafar la pissarra, va esborrar el que hi havia escrit i va redactar quelcom. I tot tornant el cartell al seu lloc, va marxar carrer amunt xiulant una tonada esperançadora.


Cap al vespre, el publicitari va tornar a la porta dels grans magatzems. El cec encara hi era i el barret era ple de diners. L’home invident havia estat tota la jornada escoltant la música engrescadora que fan les monedes quan cauen en un barret cada cop més ple, cada cop més viu, cada cop més entès.
Sabeu què hi havia escrit el publicitari en aquella pissarra ?
Jo us ho diré :

Avui és primavera
i jo
no puc veure el sol