11.10.09

L’Ajuntament de Cerdanyola


Com més temps passa, sóc més conscient de la importància que té l’anàlisi i gestió de la comunicació. I com més temps passa més clar tinc que no l’hi donem l’abast necessari. Errem, errem tots. Fem accions de comunicació sense tenir un diagnòstic clar, sense analitzar abans perquè les fem i a qui les dirigim.
Al fet de que un alcalde destitueixi a una regidora li diem “ Crisi política de l’Ajuntament de Cerdanyola “, sense parar compte que la crisi ja hi era des de el primer moment en que es va assumir aquest equip de govern i no pas quan es trenca. La ruptura és la conseqüència d’una crisi mal portada.
En comunicació hi ha dos conceptes claus que cal determinar molt bé. Són; la identitat i la imatge.
La identitat està formada per tres eixos :
1.- La historia
2.- El projecte de la Institució
3.- la cultura corporativa

La historia és la que és, immutable, un fet passat que no es pot canviar. En aquest cas, parlem d’un ajuntament, és a dir, la veu d’un poble. I, entre altres coses la historia del nostre consistori ens diu que un partit polític va governar la ciutat durant un període llarg de temps.
El projecte sí que pot canviar. I en una ciutat aquest canvi el demana el poble i el materialitza en una modificació de govern. En el nostre cas varem donar un vot de confiança a més d’un partit per a gestionar la nostra ciutat.
És temps, llavors, de reflexió per part del Partit “caigut” d’anàlisi en la seva política, de fer diagnòstic de les seves accions d’una manera objectiva i adaptar les conclusions a la seva pròxima estratègia política.
És moment també de reflexió del nou govern, de tenir molt clares les seves diferències, de tenir molt clar el perquè han arribat fins aquí - en el cas de Cerdanyola va ser un pacte- i les conseqüències tan positives com negatives d’aquesta acció.

La tercera part és la cultura corporativa, els valors compartits de la Institució , i quan parlo de compartits em refereixo a “ on estem tots d’acord “ “on no ho estem” i com ho farem per a portar un projecte de ciutat que beneficiï a tots els actors implicats. L’anàlisi i definició de la cultura ens ajudarà a donar sentit a la nostra activitat, o, si més no, a trobar-li un sentit.
La imatge és propietat del ciutadà. La gent de la ciutat agafa tots els missatges que dona l’ajuntament, els passa pel sedàs de les seves pròpies ideologies, valors i necessitats i crea una imatge global.

Si un alcalde fa cessar a un regidor i l’acusa de deslleialtat reiterada , està dient que ell mateix, com a responsable, no ha sabut gestionar les diferències polítiques que ja sabia que existien en el moment que va escollir aquell equip de govern.
Si la regidora cessada, surt en roda de premsa i comença a posar sobre la taula els desacords existents, ella mateixa s’està tirant pedres sobre la seva teulada. Doncs aquests desacords s’estaven produint quan ella mateixa formava part de l’equip de govern.

Aquest trencament està donant pas ( imatge corporativa ) a una baralla de col·legi entre partits polítics, on la única cosa que reflecteixen és que no tenien clar des de el primer moment la seva pròpia identitat com equip, no havien consensuat els seus valors cap un projecte de ciutat comú, i per tant, el que han aconseguit és constatar que a Cerdanyola no teníem Ajuntament. Només teníem dos partits polítics que no han sabut mirar més enllà d’ells mateixos.
I, senzillament, mirar més enllà d’ells mateixos, era el que estava demanant el Poble.

3 comentaris:

Helena Solà ha dit...

Molt gràfica la foto!
Quan vaig als plens, de vegades, tinc la sensació de que no he sortit de l'escola i que encara estic amb els nens... què serà?

Alfons Escoda ha dit...

Un escrit intel.ligent, Núria.
En comparteixo una molt bona part.

núria ha dit...

Aixxxx Helena que no et deixen desconnectar ni en els Plens.
No, si al final els hauran de tutelar, t‘imagines ?

Gracies Alfons ! m’agrada que ho diguis, he intentat ser el més clara i objectiva possible, ja saps que a mi la política ...