9.11.09

Dilemes al bell mig de l’escalada

“El camino subía y bajaba: sube o baja según se va o se viene. Para el que va, sube; para el que viene, baja”
Pedro Páramo
... i jo ja no sé si pujo o baixo

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Volando voy, volando vengo
y por el camino yo me entretengo,
Enamorado de la vida
aunque a veces duela,
si tengo frío
busco candela

(Kiko Veneno)

núria ha dit...

La la la la la
La la la la lee :)
Elena, has vist el vídeo d'aquest parell ? és boníssim. quina química,semblen dos gats!
http://www.youtube.com/watch?v=-04wkIk84B8

Anònim ha dit...

Get down, get down, little Henry Lee
And stay all night with me
You won't find a girl in this damn world
That will compare with me.
I tant que coneixia el vídeo! Nick Cave és una de les meves debilitats i de la Polly Jean sempre recordaré la primera vegada que la vaig veure en concert, l’any 95, i vaig quedar tota xopa (en tota la amplitud i riquesa del concepte) veient-la transpirar.
La cançó està inclosa a Murder ballads (1996), és una lletra tradicional amb música de Cave.

núria ha dit...

Interessant aquesta estrofa de la cançó ... molt interessant ...

Anònim ha dit...

Aaah... les paraules a cau d'orella i les mans tocant el desig abans que la pell... Del mateix Murder ballads fes-li una ullada al clip Where the wild roses grow, a duo amb la Kylie Minogue.

núria ha dit...

Potser és més espectacular el vídeo de les roses grow , però em quedo amb el que transmet l’altre vídeo . Vaja, si ja ho has definit tu perfectament "les paraules a cau d'orella i les mans tocant el desig abans que la pell "
Molt Allan Poe aquestes lletres, no?

Anònim ha dit...

Les "murder ballads" es remunten a l'Anglaterra i Escòcia del segle XVI, on eren autèntics hits populars. Després arriben a Estats Units i pervivuen en la tradició musical folk més o menys actualitzades. Al meu Ipod hi ha altres exemples com la Death country song dels Violent Femmes o The Handsome Family. Al senyor Cave sempre li ha agradat transitar per la foscor barrejant sexe, drogues i Bíblia.
Jo també prefereixo el vídeo de Henry Lee, que em provoca un formigueig pel tot el cos... get down, get down...

núria ha dit...

Nena, ets una crack !

Anònim ha dit...

:) només curiosa.