22.11.09

Flassada de paraules no dites


Avui, les meves idees, fan una flassada de punt de cadeneta
amb les paraules que mai et diré.
... perquè jo no les diré, però a elles els hi agrada pensar-les

9 comentaris:

Helena Solà ha dit...

Quantes deuen ser les paraules que mai hem dit i les que mai direm?

núria ha dit...

i on deuen anar a parar ? ...

Elena Planas ha dit...

Compte, no siguin les que, més que flassada, facin de mortalla d’una vida no viscuda.

núria ha dit...

Aquest cap de setmana un amic em deia que les paraules no dites s’enquisten a l’ànima. S'ha d'anar amb compte, sí.

Helena Solà ha dit...

Algunes deuen quedar per algun lloc de la memòria, d'altres deuen quedar clavades al cor. (M'ha quedat una mica cursi però s'enten la idea, oi?)
Hi ha qui té la teoria de que les afonies venen per tot allò que no diem...
Som animals racionals. I hem de compatibilitzar la raó i la passió. I això no és fàcil.

núria ha dit...

Completament d’acord amb tu

Roger Morales i Puig ha dit...

Veus, aquí no trencaré ni l'encant ni el romanticisme, perquè cada cop estic més convençut que les paraules que ens diu la passió tenen més pes que la que ens diu la raó.

I, com que vivim en un món excessivament racional, després passa allò que ens penedim més d'allò que no fem (o diem) que no pas d'allò que fem (o diem).

Helena Solà ha dit...

Planas, t'estimo!

núria ha dit...

Bé Roger, avui he anat a una estranya entrevista de treball i et puc assegurar que si m’hagués deixat anar per la passió CAPULLO hagués estat la paraula més suau que li hagués dit al Capullo que m’ha fet l’entrevista.