31.12.10

Cap d’Any . Pensa un desig i bona sort


“Que tinguem sempre
paraules càlides als vespres freds,
la lluna plena gran en la nit fosca
i el camí de baixada fins a casa”


Brindis irlandès

... i l’aixopluc d’una abraçada sincera en moments de tempesta


27.12.10

Thought of you


"En un dibujo se añade línea a línea, trocito a trocito, pero nunca se está seguro completamente de cual va a ser el todo.
Un dibujo es un viaje siempre inacabado hacía un todo."

John Berger

24.12.10

Nadal


“I, per sobre de tot, observa amb ulls brillants el món que t'envolta
perquè els secrets més grans s'amaguen sempre en els llocs més insospitats.
Aquells que no creuen en la màgia, mai la trobaran”

Roald Dahl

22.12.10

Relats conjunts. La Cara de Barcelona

LA CARA DE BARCELONA, Roy Lichtenstein 1992
Una iniciativa de Relats conjunts

Ufff, que bé ! han passat vora 20 anys i encara no m’ha caigut la cara de vergonya !
Això sí, ja ho podeu veure, més d’un cop m’he quedat a topos

… ai ai ai quines ganes de jugar


17.12.10

Mor Blake Edwards



Avui a Tiffany's han trobat un diamant rosa plorant

16.12.10

Moment hipnòtic


Algún día te escribiré un poema que no
mencione el aire ni la noche;
un poema que omita los nombres de las flores,
que no tenga jazmines o magnolias.

Algún día te escribiré un poema sin pájaros,
sin fuentes, un poema que eluda el mar
y que no mire a las estrellas.

Algún día te escribiré un poema que se limite
a pasar los dedos por tu piel
y que convierta en palabras tu mirada.
Sin comparaciones, sin metáforas;
algún día escribiré un poema que huela a ti,
un poema con el ritmo de tus pulsaciones,
con la intensidad estrujada de tu abrazo.
Algún día te escribiré un poema ...

Darío Jaramillo Agudelo


… seu amb mi a la vora del foc

12.12.10

Parole, Parole, Parole

Tu, tu, tururú


Com explicar-me a mi mateixa
què tu ja no ets tu, què jo cada cop sóc més jo.
I com més jo sóc, més m’allunyo del tu que no ets tu
I, en canvi, més trobo a faltar al tu que ja no ets

... una idea fa veure que mira aparadors, i xiuxiueja telepàticament ; torna, torna, torna

11.12.10

Entre llum i ombra, un tros de nit desperta


Desvestí la realeza, cuerpo y alma,
y regresé a la noche antigua y serena
como el paisaje al morir el día

Pessoa

... i Brel es posa a cantar


8.12.10

Records oblidables en una maleta


Avui, el laboratori recull records en una maleta.
Records d’un any que marxa,
marxa, sabent que no serà trobat a faltar


3.12.10

Un somni insomne, balla



Però tot el que a tots dos ens commou
ens uneix com si es tractés d'un arc
que propaga una veu pels dos costats.
Quin és l'instrument que ens té lligats?
I quin violinista ens té a les seves mans?

Rilke

... Com he de retenir jo la meva ànima per tal que no toqui la teva?

1.12.10

I avui, el laboratori regala ...


“ Mira, veus això ? és un timó
Agafa’l i vés on vulguis “

Paula -Infidels -
... pels perduts en la immensa mar blava


28.11.10

26.11.10

La IV Marxa contra la Violència de Gènere


Per què a l’hora de la veritat i a aquestes alçades, a una dona maltractada no se la té del tot en compte, si no és en una llista de defuncions


La IV Marxa contra la Violència de Gènere
Dissabte 27 novembre,
a les 12h
Lloc de sortida: plaça de l’Abat Oliba. Cerdanyola


… encara ens queda molt per fer, molt per canviar, molt per lluitar

25.11.10

Dia Internacional contra la violència de gènere



Qui t’estima et farà patir ?


24.11.10

Ana María Matute. Premi Cervantes 2010


"Y el llanto del Rey cayó al Lago, y éste creció. Creció de tal forma que anegó la ciudad, el Reino y el país entero, hasta más allá de las lindes donde Gudú había pisado. Y tanto él como su Reino, como cuantos con él vivieron, desaparecieron en el Olvido"

Olvidado Rey Gudú


... p'alante Matute, p’alante

Aixxxxxx


Yo no sabía que
no tenerte podía ser dulce como
nombrarte para que vengas aunque
no vengas y no haya sido
tu ausencia tan
dura como el golpe que
me di en la cara pensando en vos

Juan Gelman

… o per què les portes de vidre no haurien de netejar-se mai


22.11.10

Election's Party

20.11.10

bicicleta, cullera, poma. 30 de novembre



Recordes els salts d’alegria d’en Maragall quan Barcelona va ser escollida Ciutat Olímpica ?
Ell, aviat no els recordarà.
Tu, potser, d’aquí uns anys, tampoc podràs recordar-ho.

Recorda.


bicicleta, cullera , poma
Ateneu de Cerdanyola
dimarts, 30 de novembre
21:30 hores


Els diners recollits, seran destinats a la lluita contra la malaltia.
Recorda.
L’Alzheimer ens pot fer oblidar a tots

.... “Lo que daría por no sentirme así, perdido”

17.11.10

Castells. Patrimoni de la Humanitat

Història, arrels

Equilibri


Valor


Constància


Seny, concentració


Unió, força


Present


Diversitat


Confiança


Solidaritat


Germanor


Memòria


Futur

... Felicitats !

Imatges dels Castellers de Cerdanyola. Via : Facebook

15.11.10

Relats conjunts. Estació Espacial Internacional (ISS)


Una iniciativa de Relats conjunts

Aquesta nit una idea somiadora ha sortit per una escletxa d’imaginació del laboratori. Ha saltat de núvol en núvol; allí, més enllà, en un balcó de l’ Estació Espacial Internacional, s’ha assegut. Ha respirat fons, molt fons i plena de paciència ha contemplat l’univers. Per fi, el seu estel fugaç l’ha mirat i ella li ha llençat un desig.

De matinada, dormia amb un somriure plàcid als llavis, a les butxaques hi duia polsims d’il•lusió

... santa innocència


13.11.10

Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación



“ Uno puede creer en lo que le de la gana “

... a reveure Mister Berlanga

11.11.10

C'est la vie



“La vida es una persona, una persona que hay que tomar por compañera. Entrar en su corriente, en sus remolinos, a veces te hace tragar agua y te crees que vas a morir, y después te agarra el pelo y te deja más lejos. A veces te hace bailar, otra te pisa los pies. Hay que entrar en la vida como se entra en un baile. No parar el movimiento . Bailar, bailar, bailar “

Katherine Pancol

10.11.10

Sargit


A vegades, la vida se’ns escapa per un bri
i costa enfilar l’agulla de l’esperança

9.11.10

En una nit inoportuna, un brindis oportú


“ Ves amb compte amb les persones que critiquen massa, no se’n fien o es burlen de la feina dels altres. És una manera molt poc intel•ligent de desviar l’atenció de la seva pròpia feina. Aquestes persones encara no han entès que la vanitat i l’egocentrisme són boomerangs que sempre acaben donant clatellada (...) Brindem ? “

L’oracle del laboratori

... brindem

8.11.10

De llegir i altres lectures


"El amor por la lectura es algo que se aprende pero no se enseña. De la misma forma que nadie puede obligarnos a enamorarnos, nadie puede obligarnos a amar un libro. Son cosas que ocurren por razones misteriosas, pero de lo que sí estoy convencido es que a cada uno de nosotros hay un libro que nos espera. En algún lugar de la biblioteca hay una página que ha sido escrita para nosotros"

Alberto Manguel


6.11.10

Contra mirades



A veces uno se encuentra
con alguien que no está allí
y que al día siguiente otra vez no está allí
y uno se pone a desear
que ese alguien nunca se vaya
para poder no verlo siempre



Ulalume González

... mira, aquestes coses ja passen, ja. I una idea sospira

5.11.10

Santification Party

4.11.10

El laboratori d’idees certifica que:


Les vibracions de la veu d’en Leonard Cohen produeixen una espècie de massatge terapèutic a les neurones en matins de ressaca.

Si el tractament es realitza dins d’una banyera plena d’aigua calenta, sals aromàtiques i molta escuma, les mateixes vibracions es transformen en una mena de jacuzzi intern, produint la sensació de ser o no ser i a fer punyetes la qüestió

... això o que ,com la filadora, els bolets que vaig sopar ahir, potser no eren llenegues

2.11.10

Somos nosotras, mujeres pecadoras


Somos nosotras, mujeres pecadoras,
quienes no sentimos temor ante la
grandeza de aquellos, los señores de hábito.
Quienes no vendemos nuestras vidas,
quienes no inclinamos la cabeza,
ni juntamos nuestras manos en señal de devoción.

Somos nosotras, mujeres pecadoras;
mientras aquellos que venden la cosecha de nuestros cuerpos,
se exaltan, se vuelven distinguidos,
se convierten en simples príncipes del mundo material.

Somos nosotras, mujeres pecadoras,
quienes salimos levantando la bandera de la verdad
contra la barricada de mentiras esparcida sobre las avenidas;
quienes encuentran historias de persecución
apiladas en cada umbral,
quienes se dan cuenta que esas
lenguas que podrían hablar,
han sido cercenadas.

Somos nosotras, mujeres pecadoras.
Incluso si la noche nos persigue
estos ojos no habrán de apagarse.
No insistan en volver a levantar
la pared ya construida.

Somos nosotras, mujeres pecadoras,
quienes no sentimos temor ante la
grandeza de aquellos, los señores de hábito.
Quienes no vendemos nuestros cuerpos,
quienes no inclinamos la cabeza,
ni juntamos nuestras manos en señal de devoción.


Kishwar Naheed

31.10.10

Song


Quan sigui morta, amor,
no cantis cançons tristes per a mi.
Sobre el meu cap no plantis roses,
ni fosc xiprer mesquí.
Sobre meu fes d’herba verda
rosada i fosa al sol.
I, si tu vols, recorda’m viva
o oblida’m, si tu vols.


Christina Rossetti

... però avui afartem-nos de castanyes i panellets (de pinyons)


27.10.10

Cuéntame un cuento y verás que contento

“Creo que lo que llaman cuentos de hadas es una de las formas más grandes que ha dado la literatura, asociada erróneamente con la niñez”

Tolkien

... Cuéntame un cuento ...


26.10.10

Distancies mínimes


Entre el teu espai i el meu espai,
una acollidora escalfor amiga
i un poruc desig controlat
es donen la mà


25.10.10

El Rei del Blues de Cerdanyola es pregunta ...


" Porqué si se os trata como a Reinas os convertís en Princesitas y pretendéis que dejemos de ser Rey para poneros el zapatito de turno cual Príncipe tonto después de haber sido rana ???? "

Ángel del Último Tren

... homes reflexionant en el facebook


24.10.10

Periodisme emocional


Pots descriure amb paraules
tot el què has sentit en un sol dia ?

… encara que res tingui cap sentit

20.10.10

Missatge personal utilitzant el laboratori ( amb el permís de les idees )



Avui he vist a l’hospital de Sant Pau, molt matí, una nena d’uns deu anys amb un preciós barret de llana que tapava un mocador que cobria el seu cap. Mai a la vida havia vist una mirada més valenta, més digna ni més encoratjada com la d’aquesta nena entrant per la porta d’oncologia. Tota una guerrera, sí senyora.

... i he recordat aquest vídeo, l'hi regalo

18.10.10

Relats conjunts. Noia llegint una carta davant una finestra


NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA,
Johannes Vermeer 1657-1659
Una iniciativa de Relats conjunts


Li vaig demanar un mirall, que portés un senzill mirall. Volia captar la llum del seu rostre, la trista llum del seu rostre reflectida en un vidre trencat, vidre trencat que mira dins d’uns ulls que es miren. Li vaig preguntar perquè em portava aquell paper. Em va respondre que les lletres d’aquella carta eren el seu espill, cada frase una pessigada a l’ànima, cada punt la mort d’una il•lusió. Cada paraula esquitxos de desencant que es reflectien en un cor trencat. Trencat com el vidre d’una finestra, que mira dins d’uns ulls que es miren.

... i així la vaig pintar

14.10.10

Partícules en un univers finit


“La vida se quema en el aire como la brasa de un cigarrillo
que se fuma siempre por última vez
entre dos silencios infinitos ”


Manuel Vicent


12.10.10

Xàfec en el laboratori, per a difuminar un núvol gris



... M’he quedat ben xopa, però a gust ... És que, a vegades tinc unes idees ...
i tu tens un jardí ...
... que jo he tingut que pujar a un turó ... :) ( i feia una ventada ... )

Per arribar al cel ...


La rayuela se juega con una piedrita que hay que empujar con la punta del zapato. Ingredientes: una acera, una piedrita, un zapato y un bello dibujo con tiza, preferentemente de colores. En lo alto está el Cielo, abajo está la Tierra, es muy difícil llegar con la piedrita al cielo, casi siempre se calcula mal y la piedra sale del dibujo. Poco a poco, sin embargo, se va adquiriendo la habilidad necesaria para salvar diferentes casillas (rayuela caracol, rayuela rectangular, rayuela de fantasía, poco usada) y un día se aprende a salir de la Tierra y remontar la piedrita hasta el Cielo, hasta entrar en el Cielo; lo malo es que justamente a esa altura, cuando casi nadie ha aprendido a remontar la piedrita hasta el Cielo, se acaba de golpe la infancia y se cae en las novelas, en la angustia del divino cohete, en la especulación de otro cielo al que también hay que aprender a llegar. Y porque se ha salido de la infancia se olvida que para llegar al Cielo se necesitan, como ingredientes, una piedrita y la punta de un zapato.

Cortázar

... només això, tan fàcil, tan difícil, això

11.10.10

10.10.10

Apàtrida


Entre tàctiques i estratègies, una idea lluitadora fa un capgirell
i fuig.
Exiliada entre els teus llençols,
reposa
dins l’asil polític dels teus braços

... fora, la batalla continua. I què ? i què


3.10.10

Varekai. Cirque du Soleil



Cirque du Soleil ens torna a visitar, a Barcelona a partir del 5 de Novembre

Diumenge


“Las mañanas de domingo cuando, atontados pero felices por ese día de asueto que empieza, nos ponemos un viejo jersey cómodo y bajamos a preparar el café (…) Uno se siente deliciosamente medio dormido todavía, disfruta aún unos instantes, en silencio, de no estar sometido a la ley del trabajo, se frota los ojos con aprecio por sí mismo y, cuando ya se eleva el olor palpable del café caliente, se sienta al fin ante su tazón humeante, (…) y, entornando los párpados, reconoce en silencio el sabor agridulce de la felicidad”

Muriel Barbery

2.10.10

Paradoja

30.9.10

Només un bleix de vent vetlla per tu, princesa


La vida és, a vegades, com la poesia, t’ensenya coses.
Però el més important no és pas el que et diu,
si no el que tu aprens,
com ho aprens
i què en fas de la lliçó

... mentrestant, una idea emboirada escala cap a un cim inexistent

25.9.10

Cançó de bressol

Dorm, Joana. Que el Loverman fosc, tràgic,
d’aquell saxo soprano
del teu germà al consol de Montjuïc
t’acompanyi durant l’eternitat
pels camins que tan bé coneix la música.
Dorm, Joana.
I si pot ser no oblidis els teus anys
en el niu que has deixat dins de nosaltres.
Envellirem guardant tots els colors
que van lluir als teus ulls.
Dorm, Joana. Aquesta és casa nostra,
tot està il•luminat pel teu somriure.
És un tranquil silenci on esperem
arrodonir les pedres del dolor
perquè tot el que fores sigui música,
la música que empleni el nostre hivern

Joan Margarit



20.9.10

Avui m’han dit que la vida és com un arbre


“ La infancia es la raíz de nuestra vida,
después crecemos como un tronco

¿ Y las ramas ?

Ahí es cuando empieza el descontrol “



… i amb una fulla m’han fet pessigolles


Missatge

17.9.10

Francisco Ribeiro



No nenhum poema
o que vos vou dizer
Nem sei se vale a pena
Tentar-vos descrever
O Mar
O Mar

E eu foi aqui ficando
os pra O poder ver
E foi envelhecendo
sem nunca o perceber

O Mar O Mar...

Madredeus



15.9.10

Strangers

14.9.10

A vegades, només algunes vegades


A vegades, només algunes vegades, en el indefinit moment que el dia comença a fer olor de nit, tancaria els ulls i com un cargol poruc no sortiria mai més de la closca

Vida diaria

Dins un garbell
llenço paraules.
Les mes belles
no podré mai haver-les.
Per sempre més perdudes
entre les fines malles
de la vida.

Llarga com un fil, l’agulla
de puntada aspra, insegura.
Cuso esperances mortes
dins sacs estranys, tacats,
de formes allargades

Montserrat Abelló

12.9.10

Abans d’Amélie

11.9.10

11 de setembre


Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit.
Oh pare de la nit, del mar i del silenci
jo vull la pau però no vull l'oblit.

Màrius Torres

... Jo escric al vent aqueixa estrofa alada per a què el vent la porti cel enllà