9.2.10

D’adéus i silenci endins

només ens pertany aquest silenci
que compartim i el risc de creure i créixer
com arbres isolats que uneix, a estones,
un mateix vent o una mateixa pluja
Martí i Pol

2 comentaris:

Núria Talavera ha dit...

aquesta també m'agrada molt ;))

núria ha dit...

És que aquesta cançó feia dies que em rondava pel cap :)
No hi havia forma de trobar-hi ni text adequat, ni la inspiració necessària per escriure quelcom, ni la imatge. I mira, avui de la manera més tonta ha aparegut text i imatge. M’ha costat aquesta, m’ha costat.