27.2.10

Dosi de Cultura per a pensar què hi ha d’esperança darrera de la nostra pròpia màscara


Petita feina per a pallasso vell

Ahir, a l’escenari del Teatre Ateneu de Cerdanyola tres pallassos vells competien per una petita feina. Petita feina que es trobava darrera una gran porta tancada. Què hi havia rere la porta era tot un misteri. Misteri convertit en la última esperança dels vells pallassos que lluitaven entre ells. Lluitaven, com ho fan els vells pallassos, fent riure. I entre riures, plantofades de realitat a la cara del públic. Somnis trencats, subtils manipulacions, enveges barrejades amb globus i confetti, supervivència. Aplaudiments molts aplaudiments. Art.
I allí, a l’escenari, rere una porta, varem deixar a els tres vells pallassos aferrats a l’esperança. Esperança transformada en cavall mort en el camp de batalla.


... Aquest cap de setmana , a la ciutat, l’esperança reviu a la Pallassada, doncs no hi ha qui pugui matar l'anarquia natural del pallasso.

2 comentaris:

anna ha dit...

Hola Núria,
Ahir m'ho vaig perdre aquest espectacle!!!, quina llàstina ... acabo molt cansada de treballar i normalment tinc ganes de tornar al "hogar dulce hogar".
Crec que he aconseguit possar al meu blog el tema dels comentaris. Pots deixar-me un quan vulguis.
Una abraçada
Anna Riverola

núria ha dit...

doncs era un espectacle força inspirador ...hi havien unes grans maletes ... :)

Aviat seràs la reina dels blocs !!!!!!!!!