24.2.10

Marca Ciutat i llevat mare

L’altre dia em preguntaven sobre la definició de “Marca Ciutat” i jo intentava aclarir que la Marca - així, en majúscules - era molt més que un disseny espectacular, un slogan contundent, una imatge o uns recursos i accions de comunicació adients. Explicava, citant a en Toni Puig que la Marca és el cor del municipi, l’òrgan que donava vida , el motor que ens feia moure, el símbol de les nostres emocions.

Deia, que per a crear una marca ciutat s’haurien de tenir molt clars els següents punts :

1.- On estem : som referents en alguna cosa ? tenim un tret diferencial, un estil diferent de fer les coses ? quines son les nostres característiques, comercials, arquitectòniques, històriques, socials, geogràfiques, tecnològiques ? ...
2.- Què volem ser : el mateix que som ara ? la millor ciutat de la comarca ? una ciutat dormitori ? tecnològica ? universitària ? ...
3.- Com ho podem fer per a portar a terme el què volem ser : tenim recursos econòmics, humans, infraestructures adients ? tenim universitat ? tenim tecnologia ? podem garantir una bona qualitat de vida als nostres ciutadans ? Tenim clars els punt 1 i 2 ?

Explicava que responent a aquesta bateria de preguntes -i unes quantes més - trobaríem l’essència de la nostra identitat. Però que aquí no acabava la feina, al contrari, aquí començava. Aquest era l’inici, el “llevat mare” per a fer un bon pa. Calia posar-se en marxa, constància i freqüència.

I llavors, mentres parlava, em vaig donar compte que, parlant de marca, tant la constància com la freqüència son difícils en comunicació municipal. Difícils si ho mirem des de una vessant electoralista, és a dir, 4 anys governant amb l’objectiu de guanyar les pròximes eleccions. Però no tan difícil, ni molt menys impossible si canviem aquest objectiu, ens deixem de partits i comencem a definir la ciutat com un bé global per a tota la ciutadania. En qüestió de Marca Ciutat hauríem de passar d’un govern partidista a un govern públic.


Així com la identitat no canvia -som el que som- la marca sí permet variacions, formes de fer diferents, les marques fortes s’adapten a les necessitats, canvis polítics, trencaments econòmics del moment en que vivim, evolucionen. Però sempre mirant cap a la ciutat, cap el valor dels valors, cap al llevat mare cuidat amb constància i freqüència. A partir d’aquí podem fer pa de pagès, baguettes, pa sense gluten, xapates, o el que convingui

Torno a citar a en Toni Puig. Ell ens explica en el seu llibre la comunicación municipal cómplice con los ciudadanos, que el famós “ I love NY “ va patir un canvi molt fort després dels atemptats del 11 S . El cor de l’estimo Nova York va aparèixer mossegat. Però en canvi la marca no es va debilitar, al contrari, va sortir reforçada en un “ Jo estimo NY més que mai “ . Dos slogans es van fondre en un. Una ciutat ( Barcelona més que mai ) donava suport a un altra i ho feia mitjançant la seva marca. Llevat mare compartit per a recolzar i ajudar activament.
La marca ha de ser un eix estratègic, un valor que ens involucri en el present i futur de la ciutat. També ha de ser emoció i ha d’emocionar. Ha de ser una idea útil de tots i per a tots.

Què és Barcelona ?
Què és Paris ?
Què és Florència ?
Què és Cerdanyola ?