2.2.10

Pròxima parada

“Em veig al vidre prou serenament:
mentre el tren corre, el paisatge s'allunya
i, en canvi, jo no em moc; com si, de fet,
el tren i jo mateix fóssim metàfores”.
Antoni Puigverd


2 comentaris:

Anònim ha dit...

:-)

http://www.youtube.com/watch?v=hGvd9hQxsrI

núria ha dit...

Anònim rondaire

Si és que els trens tenen aquestes coses ...
tota una agradable sorpresa ahir trobar-te al tren desprès de tant temps :)