13.3.10

Dosi de cultura per a descobrir el veritable significat de la paraula Teatre



Ahir, a l’escenari del Teatre de l’Ateneu de Cerdanyola, Lluís Soler, Mercè Montalà, Silvia Marty i Miquel Sitjar ens van oferir teatre amb majúscules. L'habitació de Verònica. Una historia de misteri, un joc de disfresses on res era el que semblava . Quatre personatges ens van atrapar en una claustrofòbica teranyina plena d’angoixa i de tensió psicològica . L’adrenalina del públic es podia palpar en el teatre, inspiracions profundes trencaven un silenci inquiet de persones clavades a les butaques.
Uns descomunals actors dins una magnífica obra que anaven desfent l’entrellat de l’argument en un aclaparador in crescendo que ens arrastrava a tots fins arribar al cim. I allí, quan ja pensàvem que tot s’havia acabat i sense pietat, la veu d’en Cohen ens va acabar de rematar.


3 comentaris:

Núria Talavera ha dit...

ostres, quin relat has fet, sona genial.

Jo també vaig anar a teatre, a veure si sóc capaç d'explicar-ho de manera tan convincent ;)

Núria Talavera ha dit...

ostres, jo també vaig anar AHIR a teatre. T'has adonat com coincidim en coses?? jeje, serà la causalitat o el nom, qui sap :)

núria ha dit...

És que l’obra va ser molt bona, els actors van estar extraordinaris . al final casi bé em queien les llàgrimes i tot !. I només va faltar aquest coi de Cohen que últimament ens persegueix a les dues :)