2.3.10

Sense parar, sense parar-se

“ El cervell es conserva pensant. Sense parar. A mi m’interessen les coses. Estic convençut que si m’assegués en una cadira sense fer res interessant, em quedaria allà per sempre. La vida és com anar en bicicleta: si et pares, caus. Si no llegís i escrivís diàriament, si no tingués il·lusió i pensés a fer això i allò altre, m’apagaria. La il·lusió es regenera amb l’esforç”.
Moisès Broggi

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

pedalar, sempre pedalar

núria ha dit...

I de tant en tant deixar anar els pedals uns segons i que la bici et porti. És tot un plaer

Almudena ha dit...

M'agrada moltíssim la foto. Així em sento avui. Amb ganes de obrir els braços i oxigenar-me. Amb ganes de treure la pols. Una abraçada

núria ha dit...

oh, la primavera la primavera :)