17.4.10

Dosi de Cultura per a guardar en la memòria una espurna de la màgia de la dansa



El salt de Nijinsky
Trànsit Dansa


Mira. Aquest ull el va fer en Nijinsky, un virtuós de la dansa que un dia es va perdre dins de la seva pròpia ment i no va trobar el camí de sortida. No va tornar mai més a ballar, però dins de la seva memòria hi dormia un salt, un impuls vital que un dia es va despertar i va quedar imprès en una fotografia.



Mira. Aquesta fotografia va tocar l’ànima de la Maria Rovira, directora de Trànsit Dansa i ella, com a ballarina sap molt bé que hi han emocions que no es poden explicar amb paraules, s’han de ballar, s’han de sentir, s‘han de fer sentir, s’han de fer ballar. S’han de viure.



En aquest vídeo hi ha un pessic d’aquestes emocions. Al terra de l’escenari un ull que les mira, que les reviu, les recorda. En Nijinsky deia que els escenaris haurien de tenir forma circular. Perquè el teatre és un ull, el cervell és el públic, el ballarí és el teatre.

Senyor Nijisky, ahir, a l’escenari del teatre de l’Ateneu de Cerdanyola, els ballarins de Trànsit Dansa van saltar dins la seva memòria . Nosaltres, com a públic, varem poder sentir la profunditat de la seva immensa mirada. I també, també ens va tocar l’ànima.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracias Nuria, por las lindas palabras y por haber quedado en tu retina el esfuerzo de los bailarines por intentar hacer llegar el mundo de Nijinsky. Realmente fue una preciosa función!! un saludo grande, Reinaldo.

Isabel ha dit...

M'he emocionat!

núria ha dit...

Reinaldo,
Gracias a los bailarines por vuestro impecable trabajo, buenísimos todos. Dabais una envidia :D

Isabel,
si tens la oportunitat de veure aquest espectable no te’l perdis. Si t’agrada la dansa et farà plorar d’emoció, tant pel que transmeten les coreos i la música com per la tècnica i sensibilitat dels ballarins ( perfectes). Si no estàs acostumada a veure dansa aquest espectacle és un bon motiu per començar a estimar-la.

Isabel ha dit...

La dansa em revitalitza,encara que fa temps em vaig trencar els dits xicotets dels peus(això pasa per ballar descalça per casa).Si,si puc aniré a vore'ls.