9.4.10

Percepcions ego subjectives


No és que no m’agradi estar amb tu.
És que, quan estic amb tu,
no m’agrado jo

4 comentaris:

Isabel ha dit...

Tenim un gronxador que penja d'un arbre,quan hi estic,veig el que ting al voltant i no ho veig.A cada impuls m'allunye i m'aprope,jo tota sola.Quina imatge més màgica!

núria ha dit...

Oh, quina sort tens Isabel. Jo no tinc gronxador, però tinc uns amics que en el jardí també en tenen un. A vegades, quan em ve de gust estar sola hi vaig i tinc una sensació semblant a la que tu descrius. Sobretot el què més m’agrada és la sensació d’ ingravidesa que em provoca l’aire del impuls. Res no pesa, tot sembla més lleuger ...

Filadora ha dit...

Un bon motiu per allunyar-se. Ens em d'agradar.

núria ha dit...

Oi que sí ? doncs l’altre dia em deien que això no era un motiu, era una excusa. Vaja, el típic " no ets tu, sóc jo" però més sofisticat:) Bé, suposo que deu dependre tot del context...no?