17.5.10

La bellesa del diable. Tomàs


“Quantes vides haurem de viure per saber que no ens estem enganyant? No demano certeses absolutes, ni que m’aclareixin si Déu existeix o és una invenció per tenir-nos quiets. Només reclamo, m’agradaria saber si el que capto pels sentits és de veritat, vull dir similar a com ho capten els altres, sense entrar en gaires matisos. O és que tots estem condemnats a viure amb simulacres de realitat, d’allò que algú o uns quants decideixen que és la realitat”.

Isidre Grau

Via : Facebook. La bellesa del diable

3 comentaris:

Helena Solà ha dit...

Hola Núria,

l'altre dia rellegia uns apunts de Plató. Recordes el mite de la caverna? I sobre l'existència de Déu, no sé si va ser Kant o Hume qui va concloure que és un acte de fe...

núria ha dit...

mmm, crec que va ser en Hume
( clar que, a vegades, la realitat també potser és un acte de fe )
Helena, aquesta novel·la té una bona pinta...

Filadora ha dit...

La teva realitat és única, però la pots compartir amb els demés si et ve de gust. No sé, així és almenys com ho veig jo.
1 pató!