6.5.10

Segrest emocional per a una ment esgotada


Entra sense permís aquesta nit. Fes de la teva càlida mirada una tendra abraçada. Inspira un tros de brisa de mar i regala’m un vers a cau d’orella que faci fugir mals records de la meva memòria. Deixa’m tancar els ulls i aixoplugar-me , una estona, entre el rítmic so del teu cor . Llavors, no t’ho pensis gaire i pren-me l’ànima

... deixaré la porta oberta

4 comentaris:

Isabel ha dit...

Uff!,jo em deixe segrestar fàcilment..
com m'agraden els llençols amb estels!!

núria ha dit...

aiiii, síiiiiii, quin gust :D

Filadora ha dit...

Jo també m'hi apunto!

núria ha dit...

:)