24.7.10

Nothing personal


O com el silenci,
les mirades,
les imatges
i la música
poden dir tantes coses

... no apta pels que creuen que la vida és de colors i coloraines watxi i piruli

5 comentaris:

Isabel ha dit...

interessant,pense veure-la!

núria ha dit...

Òndia aquesta peli, la vaig veure dissabte i no me la puc treure del cap. Isabel, si hi vas fes-s’ho un dia d’aquells que vulguis estar sola, no tinguis ganes de tornar a casa, ni de veure a ningú ni parlar amb ningú ... escapa’t, envia-ho tot a fer punyetes i fica’t al cine. Ja m’explicaràs què .

Això sí, no hi vagis si tens un dia depre, perque ja surts una mica tocada del cinema i no és que sigui una pel•lícula trista, si no que és profundament emocional.

Isabel ha dit...

Al cinema de la meua ciutat fa temps que van deixar de projectar en versió original,acostumava a anar amb uns amics (els dijous),de vegades si que anava a soles,però ara hem d'anar a Castelló o Benicàssim per vore bones pel.licules.Ara lo d'anar a soles ho tinc difícil ja que a l'hora de conduir per la nit sóc prou cagueta glups! (he vist massa pel.licules de por,ara no veig ni una)
si,si ja t'ho diré, bona nit!

Anna Eva Gambero ha dit...

El Stephen Rea em recorda al també actor Lluís Soler. Té molt bona pinta aquesta peli. No me la penso perdre!. Gràcies Núria!

núria ha dit...

Anna Eva ! quina sorpresa ! que bé que et passis pel laboratori.
Sí, sí, ves a veure-la i la comentem, d’acord ?
Abraçades !