16.8.10

Obrir en cas de necessitat


Avui, una idea ha esmicolat moments plens de tendresa, records d’un temps escampats per la memòria, mirades de complicitat que saben acariciar l’ànima quan dol, somriures cargolats en racons perduts del pensament. Ho ha ficat tot en una petita ampolla de cristall.
Per a obrir i poder recordar quan faltin


... i potser ja falten

2 comentaris:

Sophia Blasco ha dit...

Amb el teu permís, ho publicaré al mur de Receptes per Viure Bé!
http://www.facebook.com/group.php?gid=279517297318&v=wall

núria ha dit...

jo encantada ! :)
benvinguda al laboratori !