20.10.10

Missatge personal utilitzant el laboratori ( amb el permís de les idees )



Avui he vist a l’hospital de Sant Pau, molt matí, una nena d’uns deu anys amb un preciós barret de llana que tapava un mocador que cobria el seu cap. Mai a la vida havia vist una mirada més valenta, més digna ni més encoratjada com la d’aquesta nena entrant per la porta d’oncologia. Tota una guerrera, sí senyora.

... i he recordat aquest vídeo, l'hi regalo

6 comentaris:

ò ha dit...

Preciós... Les dues coses.

Ànims! :-)

núria ha dit...

:) abraçades

Filadora ha dit...

Déu meu! que bonic!

Per les guerreres!

núria ha dit...

I per a totes les persones que han trobat la manera d’enfrontar-se a les adversitats sense “positivismes” falsos, sense tenir que evadir-se en cap bombolla de colorins i coloraines, ni resignacions estúpides. Mirant cara a cara i amb el cap ben alt a la realitat i dient-li : - a veure qui pot més, cabrona.
Vaja, amb dos pebrots

Filadora ha dit...

Ben dit.

núria ha dit...

Uf, és que ,amb dos segons, aquesta nena em va trencar el cor, i a l’hora em va donar una lliçó de vida bestial.
Abraçades filadora