18.10.10

Relats conjunts. Noia llegint una carta davant una finestra


NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA,
Johannes Vermeer 1657-1659
Una iniciativa de Relats conjunts


Li vaig demanar un mirall, que portés un senzill mirall. Volia captar la llum del seu rostre, la trista llum del seu rostre reflectida en un vidre trencat, vidre trencat que mira dins d’uns ulls que es miren. Li vaig preguntar perquè em portava aquell paper. Em va respondre que les lletres d’aquella carta eren el seu espill, cada frase una pessigada a l’ànima, cada punt la mort d’una il•lusió. Cada paraula esquitxos de desencant que es reflectien en un cor trencat. Trencat com el vidre d’una finestra, que mira dins d’uns ulls que es miren.

... i així la vaig pintar

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Molt maco! T'estrenes? Ostres, t'ha quedat un escrit preciós, quines paraules més boniques has fet servir.

Elvira FR ha dit...

Bona estrena! molt bon relat!

deomises ha dit...

Equilibri perfecte: igual de breu que bell.

Bona estrena, i benvinguda!


d.

garbi24 ha dit...

cada paraula esquitxos de desencant....genial.
Molt bona estrena

Isabel ha dit...

...i així de bonic i poètic l'has relatat tu, felicitats!!!
vaig a vore si m'inspire jo també :)

núria ha dit...

Gràcies ! i felicitats per la constància d’aquesta estupenda iniciativa de relats conjunts !
Isabel que estic esperant el teu relat :)

montse ha dit...

Un relat preciós,felicitats per l'estrena.

núria ha dit...

Gràcies !
és que les pintures d’en Vermeer tenen un no sé què ...

Filadora ha dit...

Sempre és un plaer venir aquí!
t'ha quedat preciós!

barbollaire ha dit...

dolcesa, poesia...

m'agrada moltíssim

;¬)*

núria ha dit...

:)
barbollaire, tens un bloc molt interessant, felicitats

lolita lagarto ha dit...

des del punt de vista del pintor..! molt bo! prosa poètica.. m'ha agradat força!

Alyebard ha dit...

Molt tendre, m'ha agradat.