31.10.10

Song


Quan sigui morta, amor,
no cantis cançons tristes per a mi.
Sobre el meu cap no plantis roses,
ni fosc xiprer mesquí.
Sobre meu fes d’herba verda
rosada i fosa al sol.
I, si tu vols, recorda’m viva
o oblida’m, si tu vols.


Christina Rossetti

... però avui afartem-nos de castanyes i panellets (de pinyons)


5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

cal treballar ara perquè ens recordin amb un somriure

núria ha dit...

Oi que sí ? completament d’acord amb aquesta filosofia

Isabel ha dit...

ei! tu ets molt llépola! (i jo faré el mateix)
Bon dia de Tots Sants dolços :)

núria ha dit...

Oh! Isabel, quina paraula més maca ! Llépola, no la coneixia.
Sí que sóc llépola sí :) :) :)

simplemente Nuria ha dit...

"cuando naces todo el mundo sonrie y tu lloras. montate la vida de tal manera que cuando mueras tu sonrias y todo el mundo llore"

Deixar un bon record a la gent que estimu es el que vui.