3.12.10

Un somni insomne, balla



Però tot el que a tots dos ens commou
ens uneix com si es tractés d'un arc
que propaga una veu pels dos costats.
Quin és l'instrument que ens té lligats?
I quin violinista ens té a les seves mans?

Rilke

... Com he de retenir jo la meva ànima per tal que no toqui la teva?

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

el contacte ens fa humans

Núria Talavera ha dit...

no la retinguis :)

petó

(m'agrada tornar a ser a la xarxa)

nomás por fun ha dit...

Els cossos dansant.
La meravellosa música (Gràcies Won-Kar-Wai pel teu cine).
I el poema, aquest poema de Rilke.
Tinc una petita història: vaig demanar-li a DI, una amable amiga que viu a Viena, que traduís al català aquests versos.
Vaig dir-li que els llegiria a la marató de poesia que fem cada any a la biblioteca pública de Lleida.
Ho va fer, al seu blog ("Rere la pista d'Stephan Zweig" comentaris a l'entrada del 22/08/10).
Una versió preciosa i un preciós regal.
I els llegiré, amb d'altres, el proper Sant Jordi.
Òbviament dedicats a ella...i a tu.

En fi, intuïa que al teu laboratori trobaria coses boniques, però aquesta entrada, millor encara, el que diu de tu aquesta entrada...es bellíssim!








Què dius que cal evitar?

Filadora ha dit...

Un plaer pels sentits.

núria ha dit...

ep, què és en Rilke el que pregunta :) :) :)
Núria, que bé que tornis !
ja saps que m’encanta llegir-te
nomás por fun,
He perdut ja el compte de les vegades que he vist In the Mood for Love , per la música, per la història, per les imatges, pel que no es diu però es sent ...
Ah! he demanat als reis el llibre que comentes; Marina Tsvietáieva. Confesiones... :)

núria ha dit...

Jesús, Filadora,
abraçades

nomás por fun ha dit...

Doncs quasi et recomanaria abans un petit llibre-doble editat en català per Proa, de llarg títol:

Marina Tsvetàieva.
Poema de la fi i altres poemes
Anna Akhmàtova.
Rèquiem i altres poemes

I es que Akhmàtova...

"Qualsevol ho entendria,
és ben senzill i clar:
que no m'estimes gens
i que mai no ho faràs.
Per què així m'arrosego
cap a qui m'és estrany
i per què cada vespre
per tu he de resar?
Per què el company deixava
i el meu nen rinxolat,
la vila que m'estimo
i el meu país natal,
i, ara,en ciutat estrangera,
vaig com captaire errant?
Oh quina joia sento
perquè et veuré aviat!

Estiu de 1917

L'apreci que fas de In the Mood for Love diu molt de la teva sensibilitat.
Potser t'agradarà la balada (quasi una cançó de bressol) de l'Isobel Campbell.
Vaig tenir ocasió de sentir-la a la Sala Apolo el passat dimarts, amb el tremendo Mark Lanegan.
Afegeixo fotos des de la posició exacta en la que em trobava, a peu d'escenari:

http://ht.ly/3jThS,

Rilke/Tsvetàieva/Akhmàtova/Won-Kar-Wai/Campbell/Lanegan...un gust conversar amb tu!

nomás por fun ha dit...

Ups! La cançó anunciada es aquesta:

http://www.youtube.com/watch?v=3IzSazA5xWs&feature=related

De petit canviava "cromos", de gran procuro compartir bellesa.

I algun somriure...
Aix!, era Rilke el que preguntava!

núria ha dit...

Aixxx, és que aquests poetes fan unes preguntes ...

La Isobel Campbell i en Mark Lanegan formen part del laboratori, mira en aquesta entrada hi ha una cançó que m’encanta http://laboratoridees.blogspot.com/2010/06/moments-on.html
No he pogut veure les fotos del concert

Shakespeare, Ofèlia ( aquest laboratori té varies interpretacions d’Ofèlia ... ) Manuel Vicent, medicina, Joan Margarit … també és tot un plaer conversar amb tu :)

nomás por fun ha dit...

Van tocar "Come on over".
Ara torno a escoltar-la
Tenen mitja dotzena de temes extraordinaris.

Torna a provar amb l'enllaç clickant a la barra lateral esquerra sobre el seu nom o sobre galeria de fotos.

M'agrada descobrir quines belleses coneixem.
M'agradarà que em descobreixes de noves.
Procuraré descobrir-te alguna que no coneguis.

Pel plaer de compartir...mentres et vingui de gust.

El divendres venen els Mishima a Lleida.
Una petita però meravellosa cançó:

http://www.youtube.com/watch?v=W1k64iGnIOE&feature=related

Creuo els dits per que la puguis sentir. Ajudam Rilke!