28.2.10

L’Anna Riverola ja té bloc












Aquí el gran somriure de l’Anna Riverola

27.2.10

Dosi de Cultura per a pensar què hi ha d’esperança darrera de la nostra pròpia màscara


Petita feina per a pallasso vell

Ahir, a l’escenari del Teatre Ateneu de Cerdanyola tres pallassos vells competien per una petita feina. Petita feina que es trobava darrera una gran porta tancada. Què hi havia rere la porta era tot un misteri. Misteri convertit en la última esperança dels vells pallassos que lluitaven entre ells. Lluitaven, com ho fan els vells pallassos, fent riure. I entre riures, plantofades de realitat a la cara del públic. Somnis trencats, subtils manipulacions, enveges barrejades amb globus i confetti, supervivència. Aplaudiments molts aplaudiments. Art.
I allí, a l’escenari, rere una porta, varem deixar a els tres vells pallassos aferrats a l’esperança. Esperança transformada en cavall mort en el camp de batalla.


... Aquest cap de setmana , a la ciutat, l’esperança reviu a la Pallassada, doncs no hi ha qui pugui matar l'anarquia natural del pallasso.

25.2.10

Exemple pràctic i personal de Marca ( en majúscules )


Sóc clara concisa i fàcil de llegir.

A partir d’aquí actuo, em comunico, visc, penso, prenc decisions, afegeixo valors a la meva vida. Sé que les meves idees poden canviar, sé que em puc equivocar, sé que hi ha moments que no sóc ni tan clara, ni tan concisa, ni tan fàcil de llegir. Reflexiono, cerco perquès i torno a ser clara, concisa i fàcil de llegir, encara que plori, rigui, malalta o plena de vida. Tinc un centre, un motor, un JO concentrat en una frase, que em defineix i m’ajuda a redefinir-me quan no ho tinc tan clar. Que em fa coherent i m’ajuda a tirar endavant.

... Torno a preguntar. Què és Cerdanyola ?

24.2.10

Marca Ciutat i llevat mare

L’altre dia em preguntaven sobre la definició de “Marca Ciutat” i jo intentava aclarir que la Marca - així, en majúscules - era molt més que un disseny espectacular, un slogan contundent, una imatge o uns recursos i accions de comunicació adients. Explicava, citant a en Toni Puig que la Marca és el cor del municipi, l’òrgan que donava vida , el motor que ens feia moure, el símbol de les nostres emocions.

Deia, que per a crear una marca ciutat s’haurien de tenir molt clars els següents punts :

1.- On estem : som referents en alguna cosa ? tenim un tret diferencial, un estil diferent de fer les coses ? quines son les nostres característiques, comercials, arquitectòniques, històriques, socials, geogràfiques, tecnològiques ? ...
2.- Què volem ser : el mateix que som ara ? la millor ciutat de la comarca ? una ciutat dormitori ? tecnològica ? universitària ? ...
3.- Com ho podem fer per a portar a terme el què volem ser : tenim recursos econòmics, humans, infraestructures adients ? tenim universitat ? tenim tecnologia ? podem garantir una bona qualitat de vida als nostres ciutadans ? Tenim clars els punt 1 i 2 ?

Explicava que responent a aquesta bateria de preguntes -i unes quantes més - trobaríem l’essència de la nostra identitat. Però que aquí no acabava la feina, al contrari, aquí començava. Aquest era l’inici, el “llevat mare” per a fer un bon pa. Calia posar-se en marxa, constància i freqüència.

I llavors, mentres parlava, em vaig donar compte que, parlant de marca, tant la constància com la freqüència son difícils en comunicació municipal. Difícils si ho mirem des de una vessant electoralista, és a dir, 4 anys governant amb l’objectiu de guanyar les pròximes eleccions. Però no tan difícil, ni molt menys impossible si canviem aquest objectiu, ens deixem de partits i comencem a definir la ciutat com un bé global per a tota la ciutadania. En qüestió de Marca Ciutat hauríem de passar d’un govern partidista a un govern públic.


Així com la identitat no canvia -som el que som- la marca sí permet variacions, formes de fer diferents, les marques fortes s’adapten a les necessitats, canvis polítics, trencaments econòmics del moment en que vivim, evolucionen. Però sempre mirant cap a la ciutat, cap el valor dels valors, cap al llevat mare cuidat amb constància i freqüència. A partir d’aquí podem fer pa de pagès, baguettes, pa sense gluten, xapates, o el que convingui

Torno a citar a en Toni Puig. Ell ens explica en el seu llibre la comunicación municipal cómplice con los ciudadanos, que el famós “ I love NY “ va patir un canvi molt fort després dels atemptats del 11 S . El cor de l’estimo Nova York va aparèixer mossegat. Però en canvi la marca no es va debilitar, al contrari, va sortir reforçada en un “ Jo estimo NY més que mai “ . Dos slogans es van fondre en un. Una ciutat ( Barcelona més que mai ) donava suport a un altra i ho feia mitjançant la seva marca. Llevat mare compartit per a recolzar i ajudar activament.
La marca ha de ser un eix estratègic, un valor que ens involucri en el present i futur de la ciutat. També ha de ser emoció i ha d’emocionar. Ha de ser una idea útil de tots i per a tots.

Què és Barcelona ?
Què és Paris ?
Què és Florència ?
Què és Cerdanyola ?

16.2.10

Homenaje Madres de Plaza de Mayo

“Cuando un niño pierde a sus padres, le llaman huérfano. Cuando un hombre o una mujer pierde a su cónyuge, le llaman viudo o viuda. Pero, ¿qué nombre recibe un padre cuando pierde a su hijo? Supongo que al ser una cosa tan terrible, nadie se ha atrevido a ponerle un nombre.”
Six Feet Under

13.2.10

Zona de confort


Una idea cerca esquitxos d’il·lusió entre els seus somnis.
Sap que la desil·lusió és el gota a gota del desencant

... i no s’ho pot permetre


12.2.10

Fum

Avui, en una caixa de disfresses, les idees han trobat una història emmascarada de paraules que commovien l’ànima del laboratori. La màscara s’ha trencat, les paraules commovedores han sortit volant i s’han fet fum

... La Sylvie Guillem ho dansa

9.2.10

D’adéus i silenci endins

només ens pertany aquest silenci
que compartim i el risc de creure i créixer
com arbres isolats que uneix, a estones,
un mateix vent o una mateixa pluja
Martí i Pol

Bany de pluja

Y el poeta nos dice que en la noche estrellada
vienes a recoger las flores que cortaste ,
y que ha visto en el agua, recostada en sus velos,
a la cándida Ofelia flotar, como un gran lis.
Rimbaud
… i entre gotes d’aigua, s’escampa la plàcida veu d’en Veloso

8.2.10

De reüll


Y hoy
-mientras los dos nos mirábamos de reojo, cada uno
en un extremo de la barra-
mi guedeja más anarquista
ha optado definitivamente por afiliarse a sus ojos

Almudena Guzmán

6.2.10

Captura de la nit de divendres


La vida, a vegades, et regala moments màgics que quedem fotocopiats en un racó especial del pensament. Ahir en el FEM monòlegs, la fotocopiadora emocional va tenir molta feina. Gràcies al Xavier Cases, a l’Anskar, a la Vanesita la del Tigre, al Alberto Castro al Dani Pérez, al Carlos Soler, al Toni Tècnic, al públic ... Gràcies a Beirut i a la teva dansa feliç i relaxada. Una gran nit

5.2.10

Error del sistema


4.2.10

Derecho al Delirio

2.2.10

Pròxima parada

“Em veig al vidre prou serenament:
mentre el tren corre, el paisatge s'allunya
i, en canvi, jo no em moc; com si, de fet,
el tren i jo mateix fóssim metàfores”.
Antoni Puigverd