
Una idea tossuda que no vol canviar d’idea,
mira al seu voltant i s’abraça fort, molt fort a una cançó
... i a més a més l’hi fa un petó
En aquest vídeo hi ha un pessic d’aquestes emocions. Al terra de l’escenari un ull que les mira, que les reviu, les recorda. En Nijinsky deia que els escenaris haurien de tenir forma circular. Perquè el teatre és un ull, el cervell és el públic, el ballarí és el teatre.
Senyor Nijisky, ahir, a l’escenari del teatre de l’Ateneu de Cerdanyola, els ballarins de Trànsit Dansa van saltar dins la seva memòria . Nosaltres, com a públic, varem poder sentir la profunditat de la seva immensa mirada. I també, també ens va tocar l’ànima.