9.1.11

Bes sense port


Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.


Maria-Mercè Marçal

... en vaixell sense bandera

3 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

carbó d'amor dins els ulls..
uns versos d'una tristesa que es fa preciosa..

Ignasi ha dit...

Imatge, poema i so, tot ben triat i preciós:

http://www.youtube.com/watch?v=h1KGuMjqwE8&feature=related

També preciosa la veu de Maria Cinta.

núria ha dit...

Tota una Mestra en fer bellesa de la tristesa la Maria Mercè Marçal. Em pregunto que deuria sentir, si pogués escoltar aquesta versió del seu poema en veu del Poveda. La veritat és que el cantant ha entès perfectament el significat del poema, quina emoció.
Cada vegada que l’escolto se’m posa la pell de gallina.