16.1.11

Captura d’un dia poètic


Escribir una poesía es coger un puñado de arena mojada de olas y agua,
echártelo en el bolsillo y confiar en que podrás llevar para siempre
la auténtica playa dentro de tu chaqueta.

Javier Puebla


3 comentaris:

Pell_de_lluna ha dit...

O desar l'aigua de mar en una ampolla i creure que pots capturar la immensitat del mar.

Genial :)

Ignasi ha dit...

Llegir "Marinero en tierra" a la platja i deixar que la sorra i el salnitre l'impregnin.

http://www.palabravirtual.com/index.php?ir=ver_voz1.php&wid=1612&p=Rafael%20Alberti&t=Malva-luna-de-yelo&o=Nuria%20Espert

Pasen els anys i encara sento l'olor a mar, com ara quan escolto a Núria Espert en aquest prodigi que es Malvaluna-de-yelo.

Contrast:
Del barroquisme líric d'Alberti a la meravella de simplicitat que es txoria-txori.
L'essència de l'ocell...

Tot es bellesa.
La teva entrada ho es.
Per gaudi de qui et segueix.

núria ha dit...

O agafar tots els records d’un dia especial, fer-ne un post en el bloc i capturar la seva essència per sempre

Fa molts anys que el txoria txori és un dels meus lemes, la definició d’ estimar respectant la llibertat i les circumstàncies de l’altre

"Si li hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no hauria escapat.
Però així
hagués deixat de ser ocell.
I jo…
el que estimava era l’ocell"