14.1.11

Carícia vital


Avui, en el laboratori, un retall de present
tanca els ulls, respira fons
i es deixa acariciar per la vida

... i lenta, molt lentament vola cap al futur

3 comentaris:

Marisa ha dit...

Fa anys que et segueixo. Núria, no tinc ni idea de qui ets. Però volia que sabessis que el teu bloc el visito tan sovint que figura a la meva barra de favorits. Gràcies per un bloc tan genial.
Una seguidora fidel.

Ignasi ha dit...

Platja d'hivern:

Tranquil·la soledat, onades, vent... i ocell.

http://www.youtube.com/watch?v=G_bYE3IT46g

núria ha dit...

Gràcies ! i benvinguda al laboratori !

Ignasi, hi ha moment que la solitud es pot disfrutar, el que descrius tu és un d’aquests moments