22.1.11

Reflexions d’una ciutadana que no entén de política ( o les estratègies dels polítics )


Fa uns dies, en el Facebook, un polític va deixar en el seu mur, les bones impressions rebudes d’una visita que va fer a una associació de Barcelona dedicada a la reinserció social i laboral de persones amb disminució psíquica i trastorns mentals i afegia que prenia nota de “ moltes possibilitats que a Cerdanyola podem desenvolupar en un futur “. Aquest comentari va generar un espècie de diàleg comparant la feina que es feia al Servei d’Ocupació de Cerdanyola en general. I em va donar la impressió que les persones que criticaven la feina d’aquest servei estaven políticament compromeses, però no em va quedar clar si coneixien bé, o s’havien informat , abans de parlar , del motiu del seu compromís, és a dir, el ciutadà que fa servir aquest servei i els professionals que en formen part.

Fa dies que observo les estratègies polítiques dels diferents partits de Cerdanyola, i dona la casualitat que estic treballant al Servei d’Ocupació, envoltada de professionals excel•lents, carregats de propostes, compromesos amb la feina que fan i, sobretot amb la gent que tracten . Gent amb una necessitat primària per a trobar feina, quan parlo de necessitat primària em refereixo a poder menjar i donar de menjar als seus, dones embarassades o amb nens petits que estan fent cursos ( aprofito per informar que el servei d’Ocupació disposa de canguratge pels fills d’aquestes dones ) que de poc els farà servei si poden aparcar el seu cotxe i treure la cadireta del nadó, perquè, senzillament, no poden permetre’s el luxe d’un cotxe, i algunes, ni cotxet pel nadó. Persones angoixades perquè no veuen sortida a la seva situació, que el que menys els hi preocupa és si el seu candidat a la alcaldia tenia lloc a les carrosses dels Tres Tombs o no en tenia. Persones que no han llegit en el País la noticia de l’abocador de Can Planas o no han vist la foto dels Prínceps donant un premi als representants del nostre Ajuntament, perquè el que es miren del diari són les ofertes de feina ( aprofito per informar que el servei d’Ocupació posa a l’abast dels usuaris els principals diaris ) , i tantes, tantes propostes polítiques que estic escoltant.

I jo em pregunto, en quina realitat social viuen el polítics de la meva ciutat ?

… mentrestant, això sí, seguim sense hospital

11 comentaris:

Ignasi ha dit...

Los niños de Extremadura
van descalzos.
¿Quién les robó los zapatos?

Les hiere el calor y el frío.
¿Quién les rompió los vestidos?

La lluvia les moja el sueño.
¿Quién les derribó la casa?

No saben
los nombres de las estrellas.
¿Quién les cerró las escuelas?

Los niños de Extremadura
son serios.
¿Quién fue el ladrón de sus juegos?

Alberti va escriure "Los niños de Extremadura" fa molts anys, però la gent que pateix pobressa continua pels carrers.

Es necessita gent com tu, compromesa amb la causa dels necessitats.

Tens la meva simpatia, Núria

Helena Solà ha dit...

Núria, tot i que parlo  per mi, crec que no hi ha cap persona, dedicada o no a la política, que no vulgui que totes les famílies puguin arribar amb dignitat a final de mes, i tot i entendre el fons de la qüestió, no puc estar d’acord amb algunes consideracions que m’afecten més o menys de manera directa. Les generalitzacions estan bé per a una tertúlia de bar, no per debatre o reflexionar amb seriositat. Mes que res per no caure en una demagògia estèril.  Sincerament, i ja sé que tu no ho dius així, no crec que tots els polítics siguin uns aprofitats aliens a la realitat social que els envolta, ni que hagi una sola realitat social, si no un munt de realitats, tantes com persones. De la mateixa manera que tampoc tots els treballadors de l’administració pública són uns ganduls, ni els i les mestres som els responsables del fracàs escolar, ni sempre la Planas provoca multiorgasmes (bé, potser aquí estic equivocada). De fet, Can Serra i els Plans d’Ocupació són possibles gràcies a un projecte polític, a uns treballadors de l’administració pública i a uns mestres. Però vaja, que això dóna per a hores i hores de conversa.
 
Per altra banda no puc entendre que es pugui desacreditar, o potser es que ho dec haver mal interpretat, una proposta com l’aparcament per a dones embarassades o amb nadó en base a l’existència d’altres necessitats més urgents. I encara ho entenc menys, quan la compares amb una picabaralla pueril als tres tombs (que per cert, no vaig presenciar, i mira que vaig veure'ls com pujaven als carros). Penso que entrar en aquest terreny es perillós. I ara  que sí que faig demagògia, per la mateixa regla de tres, carreguem-nos les festes majors, deixem de subvencionar les associacions o entitats que no tinguin com a objectiu ajudar els més desfavorits, potser no cal que tinguem ordinadors ni canons a les aules, ni museus,... i la llista podria ser molt i molt llarga. La moció que he presentat és una mesura ben simple que, penso, pot contribuir a millorar una mica la qualitat de vida de la nostra ciutat i que no exclou les mesures a emprendre per abordar les situacions de risc d’exclusió social. Igual que aquestes grans mesures per reduir desequilibris no exclouen altres petites accions que també beneficien molta gent. I mira, conec ben de prop una dona de la meva edat, sense feina, recent separada i mare d'un nadó, la seva situació es tan precària que ha de viure a casa els pares. Probablement la coneguis. I per cert, dona suport a la moció.
 
I si sóc la primera en assumir que els polítics s’han guanyat part del descrèdit que pateixen (caldria distingir també entre ser polític i fer política, en les maners d’entendre la política, etc), potser seria hora que molta gent, i no ho dic per tu, deixi de criticar sense aportar solucions i formi part del problema, ja que això els situa al mateix nivell que l'objecte de la seva critica. Cal fer política per canviar les regles del joc polític.
Si vols, en parlem un dia fent un cafè.
 
Una abraçada.

Javi Montes ha dit...

Gracies per la defensa que fas del SMO de Can Serraperera. Estic totalment d'acord amb el que exposes, crec que es un dels serveis que ha estat mes desconegut pels ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola. I ara crec, sincerament, que es dels mes reconeguts. Les impressions del Facebook de les que parles crec que son totalment aïllades i fruit d'un gran desconeixement de les polítiques que es realitzen. Tothom es molt lliure de criticar el que vulgui, faltaria mes, però no reconèixer la feina que es realitza des de Can Serraperera, repeteixo, es demostrar una gran ignorància. A mes, cada dia son mes els programes que es realitzen i s'estan preparant projectes (dels quals estic molt il·lusionat) que encara milloraran molt mes el servei. Tot el demés son floritures partidistes que no porten a enlloc.

núria ha dit...

Helena, tot el que he escrit en aquest post és una barreja de propostes politiques, entre elles la teva, és cert, però reitero, era una més, i comentaris de gent que no entent de política, però que vota. Vaig veure interessant posar-ho tot en un article, sobretot perque, a vegades, els polítics només sentes floretes i ningú els diu el que pensen de debó. Vaig pensar que escriure aquest post serviria per poder lleguir entre linees, reflexionar, i saber què es diu i què diu la gent del carrer, que no entent de política, pero és la que vota. Potser no ho he sabut fer bé.



Javi, completament d’acord amb tu

Ignasi, tinc la sort de poder treballar en un lloc que m’està ensenyant que hi han diferents realitats, que de totes es pot apendre quelcom si es té la ment oberta i la humilitat suficient per escoltar cada una d’aquestes realitats, només és això

núria ha dit...

Ep Javi. jo, com a professional, també estic molt ilusionada :):)

Alfons Escoda ha dit...

Hola Núria! ja veig que un comentari positiu meu, ha desenbocat en un debat sobre Can Serra, i més temes.
Jo, que reconec molt positivament la feina de Can Serra, i les millores que hi pugui haver, ja vas veure que vaig tallar el debat que es feia al meu facebook, per que es desviava molt del tema.
Estic d´acord amb tú amb moltes reflexions que fas en aquest comentari. Moltes vegades, oblidem els problemes de veritat que tenen/tenim molts ciutadans.
Et dono una dada, però, que potser t´ajuda a entendre alguns comentaris que van aparéixer al meu facebook: Avui, a Cerdanyola, es queden sense feina persones amb perfils molt diferents. Persones amb molt alta qualificació professional, o que han treballat tota la vida en llocs directius molt importanats es queden de cop sense possibilitat de tornar a treballar. I quan aquestes persones s´adrecen a Can Serra, no sempre tenen la sensació que s´entèn la seva situació i es troba el cami per ajudar-los. És en aquest sentit, que alguns reclamen millorar el servei per adequar-lo a noves situacions. Noves situacions, que des d´un punt de vista personal, provoquen també, la desesperació de la que tú parles en aquest escrit.
Bé, Núria, ja ho parlarem amb més calma. M´agrada molt que et sentis tan integrada al SMO, un servei importantíssim, que jo també valoro amb nota molt alta.

Xavier ha dit...

Hola Núria,

El teu comentari va sorgir d'un comentari meu, que després va rebre respostes per part de l'Alfons Escoda i per part del Javi Montes i del Rafel Santasusagna.

EN primer lloc, dir-te que el retret no és cap a vosaltres, els treballadors del SMO. Estic convençut que esteu fent una bona feina i intenteu ajudar a molta gent cada dia, però el que jo deia és que crec que des de l'àmbit polític es pot fer força més. A Cerdanyola el SMO fa tasques d'inserció, de formació, de col.laboració amb empreses, i crec que ho fa molt bé, però s'han d'activar polítiques actives reals d'ocupació que vagin a crear noves iniciatives d'ocupació al nostre municipi. No coincideixo amb el que diu el Javi que les crítiques les faig amb gran ignorància ni des d'un punt de vista partidista. Crec que, o bé es poden fer més coses com a polítiques actives d'ocupació o, si com diu ell, es fan, llavors el que passa és que no es comuniquen bé.

I finalment, t'agraeixo molt la reflexió que fas en el teu escrit perquè, com a persona que està buscant feina, m'hi sento molt reflectit. La gent que busca feina no ens interessa que un polític surti més a la foto, o a la carrossa dels tres tombs, o projectes o polítiques més per als seus partidaris que per a les persones de carrer. A nosaltres ens interessa tenir una feina, és una necessitat primària, i fins que aquesta no es cobreixi (seguint a Maslow, necessitats de seguretat), no anirem enlloc.

Això és especialment delicat en perfils qüalificats com el meu, i és d'això també que em queixo. I és en aquests perfils on crec que es poden fer més coses en polítiques d'ocupació.

Salutacions,
Xavier Ares Borraz.

Rafael ha dit...

Hola Núria,

Subscric totalment el que ha exposat Xavi, però amb un matís afegit a les persones que tenim un perfil qualificat i llarga experiència professional, és la nostra edat. Cada dia ens trobem amb la mateixa problemàtica, sembla que tenir més de 50 anys, t'inhabilita per al treball, constantment veus que les ofertes posen límits per l'edat i això segons la Constitució, no es pot discriminar per l'edat, entre altres coses.

Ja sé que em diràs que és una problemàtica generada pel mercat laboral, però crec que si tots poséssim una mica de la nostra part, segur que l'edat no seria un problema per trobar treball, amb independència de la qualificació de cada persona i és en aquest punt on el *SMO igual que al *SOC podrien fer una mica més en les seves polítiques d'ocupació.

El que moltes vegades obliden els polítics és que, hem de seguir pagant els impostos encara que ens els pugin, estem en el nostre dret de queixar-nos en entendre que per als perfils nostres no s'està fent cap política d'inserció laboral i si estem equivocats, se'ns pot explicar.

Salutacions,
Rafel Santasusagna

núria ha dit...

Alfons, tens tota la raó i em va saber greu que un comentari fet de bona fe es tergiversés
d’aquella manera. Gràcies per aclarir aquests punts.
Aquí volia arribar jo, el sentiment que estem tenint els ciutadans és de desprotecció envers una necessitat primària, tots, els que no tenen feina, els que la estan perdent i els que la tenen avui però no saben que passarà demà, i no veiem que els nostres representants aportin solucions tangibles ( demagògiques sí, però no tangibles ) sembla com si ciudatans i polítics parléssim diferents idiomes

núria ha dit...

Xavier :)

he escrit el comentari per l'Alfons
abans de llegir el teu. Maslow és la clau i el que jo volia dir en la meva reflexió. Completament d'acord

núria ha dit...

Rafel, valuós i sincer el teu comentari