20.2.11

Entre el caos, un pensament inconnex surt a prendre l’aire


Cuando ese hombre
me abraza
permanezco.
Esto es ya bastante
para una mujer
como yo
tan proclive
a vuelos imprevistos.

Zulema Moret

... i somriu

2 comentaris:

Ignasi ha dit...

O sigui que aixó es la felicitat
Aquest treballador per hores
Anne Sexton

Ens hem ficat a l’aigua despullats
M’he submergit i t’he mirat de sota
M’agrada quan el pubis t’agafa forma d’alga.

Sortim de l’aigua.
Aviat farà calor.
Com peres sense pell brillen els nostres cosos
La mateixa força que lliga lluna i mar
També ens lliga a nosaltres.

Mira, l’aigua mou la sorra com el vent mou el blat.

Adaptat de Kirme Uribe pel Laboratori d’idees, habitual proveïdor de bellesa.

http://www.youtube.com/watch?v=9expB2Bjy7o&feature=related

Filadora ha dit...

Doncs que no la deixi d'abraçar mai!
Fantàstic el text, la foto i la cançó!