5.7.11

Entre un mar de paraules escrites, una veu somia



"Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol"

2 comentaris:

MÔ ha dit...

Bona nit..

veo que Silvia, va recorriendo los blogs como la pólvora.. de "coses que vull dir" y tres mas de los blogs que sigo, esta por todas partes!
a mí me encanta desde hace ya mucho
la descubrí en la Maratón de tv3, recaudaban para el corazón, mas o menos 5 o 6 años. La primera vez que la oí, iba por la carretera d'Horta, pare el coche en la cuneta y me puse a llorar, de la impresión que me dio oírla.

Ya tengo ganas de conocerte, Anna dice que a veces estas en l'Ateneo
Salutacions

núria ha dit...

Hola Mo !

Aquesta havanera es lletra de la mare de la Sílvia Pérez i música del seu pare, mort d’un atac de cor el novembre passat. El vídeo es va enregistrar el dissabte a Calella, pura emoció, pur sentiment. Hi ha un moment que sembla que la Sílvia bressoli el record del seu pare. Sí, el vídeo s’està escampant com la pólvora, però val la pena, és com abraçar a la Silvia i xiuxiuejar-li a cau d’orella ; ànims, ànims, ànims

Si que és estrany que no ens coneguem, segur que ens hem vist un munt de vegades