25.8.11

Segresta’m


Porta’m pels racons de la teva ment que encara no conegui, porta’m amb els ulls embenats a un paradís secret dels teus somnis. Allí, asseguts sobre coixins farcits de memòria, explica’m com, malgrat tot, la vida val la pena.

... va, que faré veure que no me n'adono