31.1.11

Vertigen


A vegades hi ha canvis que et fan retornar a la casella de sortida i emprendre el mateix camí amb les mateixes pedres. A vegades, però, hi ha canvis que et deixen en un camí desconegut i no pots fer una altra cosa que tirar cap endavant sentint un pes al caminar, com si la por t’agafes d’una cama per a tornar enrere.


30.1.11

Moment Ally McBeal


I et miro i callo, t’escolto i miro com em miren els teus ulls, mentrestant, totes les idees del meu cap t’aplaudeixen eufòriques. Jo només puc pensar en aquesta frase d’en Cortázar ;

“ Ciertas caricias, la extremidad apenas material de un dedo rozando la nuca, donde vive la especie más dulce de cosquilla “


… ai, m’he posat vermella, el teu somriure m’ha vençut

27.1.11

Gestos









no quiero promesas
no quiero disculpas
tan sólo un gesto de amor
Kirmen Uribe


... avui
se
m'escapa
l'ànima
cap
a
la
desil·lusió


26.1.11

Bésame mucho



Ahir, un tros de la passional Havana aterrava al teatre Coliseum.
En un cantó de l’escenari, el Che ens picà l’ullet
i ens va llençar un petó


Bésame mucho

23.1.11

In Memoriam


Avui, més que mai, recordo la teva imatge
que no s’ha difuminat amb el temps
i un tros de la meva ànima, en aquest moment,
busca la teva i demana disculpes
per no haver pogut fer més


... i tranquil, no estic trista, tinc un munt de bons records de tu que m’acompanyen cap a Ítaca

22.1.11

Reflexions d’una ciutadana que no entén de política ( o les estratègies dels polítics )


Fa uns dies, en el Facebook, un polític va deixar en el seu mur, les bones impressions rebudes d’una visita que va fer a una associació de Barcelona dedicada a la reinserció social i laboral de persones amb disminució psíquica i trastorns mentals i afegia que prenia nota de “ moltes possibilitats que a Cerdanyola podem desenvolupar en un futur “. Aquest comentari va generar un espècie de diàleg comparant la feina que es feia al Servei d’Ocupació de Cerdanyola en general. I em va donar la impressió que les persones que criticaven la feina d’aquest servei estaven políticament compromeses, però no em va quedar clar si coneixien bé, o s’havien informat , abans de parlar , del motiu del seu compromís, és a dir, el ciutadà que fa servir aquest servei i els professionals que en formen part.

Fa dies que observo les estratègies polítiques dels diferents partits de Cerdanyola, i dona la casualitat que estic treballant al Servei d’Ocupació, envoltada de professionals excel•lents, carregats de propostes, compromesos amb la feina que fan i, sobretot amb la gent que tracten . Gent amb una necessitat primària per a trobar feina, quan parlo de necessitat primària em refereixo a poder menjar i donar de menjar als seus, dones embarassades o amb nens petits que estan fent cursos ( aprofito per informar que el servei d’Ocupació disposa de canguratge pels fills d’aquestes dones ) que de poc els farà servei si poden aparcar el seu cotxe i treure la cadireta del nadó, perquè, senzillament, no poden permetre’s el luxe d’un cotxe, i algunes, ni cotxet pel nadó. Persones angoixades perquè no veuen sortida a la seva situació, que el que menys els hi preocupa és si el seu candidat a la alcaldia tenia lloc a les carrosses dels Tres Tombs o no en tenia. Persones que no han llegit en el País la noticia de l’abocador de Can Planas o no han vist la foto dels Prínceps donant un premi als representants del nostre Ajuntament, perquè el que es miren del diari són les ofertes de feina ( aprofito per informar que el servei d’Ocupació posa a l’abast dels usuaris els principals diaris ) , i tantes, tantes propostes polítiques que estic escoltant.

I jo em pregunto, en quina realitat social viuen el polítics de la meva ciutat ?

… mentrestant, això sí, seguim sense hospital

20.1.11

Llorona Blues

Shhhhhhh do not disturb


Avui, les idees floten dins una memòria en calma,
bressolades pel so d’un cor tranquil,
un cor que sap el que té, i el que no té
sap el que vol i el que no li fa cap falta


... shhh

16.1.11

Captura d’un dia poètic


Escribir una poesía es coger un puñado de arena mojada de olas y agua,
echártelo en el bolsillo y confiar en que podrás llevar para siempre
la auténtica playa dentro de tu chaqueta.

Javier Puebla


14.1.11

Carícia vital


Avui, en el laboratori, un retall de present
tanca els ulls, respira fons
i es deixa acariciar per la vida

... i lenta, molt lentament vola cap al futur

12.1.11

Surrealisme



Cuando el hombre quiso imitar el andar, creó la rueda,
que no se parece en nada a una pierna.
Así hizo surrealismo sin saberlo

Guillaume Apollinaire

9.1.11

Bes sense port


Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.


Maria-Mercè Marçal

... en vaixell sense bandera

5.1.11

Nit de Reis d’Orient i una princesa màgica


Et miro i observo aquesta mirada familiar que em retorna a l’escalfor d’un niu ja viscut, tendre i enyorat. Abraço el teu riure juganer, perquè no se m’escapi i jugo amb tu aprofitant segon a segon aquest moment, impregnant-me de la teva felicitat, que és la meva felicitat.
Sí, aquesta nit vindran els Reis, jo els hi he demanat que et sentis sempre tan estimada com ho sents ara, com ho ets ara, com ho seràs sempre.
Creix i fes-te molt gran, però guarda al cor aquests moments perquè seran el teu propi niu ja viscut, càlid, tendre i enyorat, on sempre podràs retornar

... que no perdis mai la il•lusió. En aquesta nit màgica tot és possible

4.1.11

Propòsit subversiu d’Any Nou



Idees fumadores rebotades ( i a punt d’agafar una pneumònia ) es subleven

3.1.11

A vegades plou, a vegades fa sol


I una bona tassa de xocolata desfeta
a l’hora que les bruixes es pentinen
sempre és un bon àpat
per a pair qualsevol dol


... amb un (gran) grapat de nata ( de la bona )


2.1.11

Dolça mandra entre dies festius


M’aturo un minut
en el silenci
per a compondre un cant a les teves carícies
i em vaig perdent en el teu cos

Orietta Lozano