30.11.11

… donde todo pasa sin pasar nada


La ciencia avanza, la técnica innova... pero no añaden nada al vivir humano, tejido con emociones más que con razones... Las razones se añaden luego, para justificarnos: seguimos amando y odiando como en Grecia.

José Luis Sampedro

28.11.11

Error intern del sistema


Guardé debajo de la cama el olvido,
y metí la memoria en un cajón vacío
junto a un trapo viejo donde envolví uno a uno tus recuerdos.

Pero no sé qué pasó,
esa noche,
volví a soñar contigo.

Ihovan Pineda

... s’ha quedat penjada una emoció i no trobo les tecles Ctrl + Alt + Supr

27.11.11

Néixer


Ei, Pol petit
agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer
i canta una cançó.
Canta ben fort
i digues la veritat
sense cap por.

Ei, Pol petit
També cantaré jo

... benvingut, amor

25.11.11

24.11.11

Fabrica corders


Vés a la feina,
envia els nens a escola,
segueix la moda,
porta't bé,
camina per la vorera,
mira la tele,
estalvia per a la vellesa,
obeeix la llei.
Repeteix amb mi: Sóc lliure.


Anònim

23.11.11

Montserrat Figueras (1942 – 2011 ). Soprano



Mareta, mareta, no'm faces plorar,
compra'm la nineta avui qu'es el meu sant.
Que tinga la nina hermosos els ulls,
la cara molt fina i els cabells molt rull.

Marieta, Marieta jo es cantaré
una cançoneta que ta adormiré.
Dorm-te, neneta, dorm si tens son.
Dorm-te, neneta, dorm si tens son

Relax


Apoyo la frente en tu pecho

y sé

sin mirarte

que sonríes,

que sonrío.

Berna Wang

17.11.11

16.11.11

Matí de dia plujós


Aquest matí, la pluja és com una gran cortina.
I espero protegida que s’obri el teló
per a començar la funció

… però el que desitjo és retornar al tacte suau dels teus llençols

14.11.11

De cors i ànimes, d’ànimes i cors


L'amistat és una ànima que viu en dos cossos,
un cor que viu en dues ànimes


Aristòtil

11.11.11

Un adéu personal aprofitant el laboratori ( amb el permís de les idees )



La meva avia era una dona de la Guerra. Tossuda, forta, una supervivent de l’època injusta que li va tocar viure, una lluitadora del dia a dia. Invisible, perquè d’elles, de les dones de la guerra no se’n parla, no surten als llibres d’història, però hi són. Van ser elles les que carregaven amb fills petits cap als refugis, les que consolaven els pares que perdien un fill a la batalla, les que amagaven als germans furtius, les que van tenir que curar les ferides de l’ànima als marits que tornaven de la guerra o de la tortura de la presó, les que espantaven els fantasmes de la gana amb llaminadures de sucre fos. Fos com els somnis de llibertat que van deixar enrere per tirar endavant. Endavant, amb l’esquena dreta, el cap ben alt i la mirada digna dels que han perdut tant que ho han guanyat tot.

... Avui, en el cel de la meva família , l’avia s’ha retrobat amb l’avi , i tornaran a dormir junts, agafats de la mà, com sempre, per sempre, eternament


4.11.11

Shhh, creatius produint idees



... efectes del pensament lateral

3.11.11

Sabó













En el laboratori, l’armari dels més tendres records fa olor de sabó