31.1.12

Escoltar la música amb l’ànima i no pas amb les orelles


Quan canta, la mare ajuda l’infant, per qui, des del seu naixement en el món exterior, tot és nou i pot tenir por. L’infant reconeix en la cançó la veu de la mare, la seva presència, el seu gest... i en la intimitat del moment es crea un espai de profunds símbols ancestrals on la música i la paraula són vincle de pura emoció i autenticitat. D’aquesta manera s’estableix el primer diàleg, el primer conte, el primer ensenyament d’unes tradicions, vivències i cultures que esdevindran amb el temps part essencial d’una memòria col•lectiva.

Però per sobre de tot hi ha en la mare, el pare, els germans grans o l’àvia que canten, el desig de donar el millor d’un mateix, que no és res més que un acte d’amor, i d’aquesta manera l’infant comença a viure l’essència de la vida.

Montserrat Figueras

... shhh, deixem-nos bressolar per la música