8.1.12

Et despertes en la nit

Evoques rostres com llençols al vent
en els terrats perduts des de la infància.
Oblida el que t'espanta, això que ha fet
que encenguessis el llum de matinada.

La por no és per ningú que vol deixar-te
ni per ningú que ja no hi és. La por
és per algú que mai no ha estat amb tu.
Algú que no és a temps, ja, de venir

Joan Margarit

... i et beus a petites glopades la solitud

3 comentaris:

gatot ha dit...

ben cert

Ariadna ha dit...

... i a vegades t'ennuegues amb la solitud.

Joan Margarit té un no sé què que m'agrada.

núria ha dit...

hola Gatot,
sempre ho encerta aquest senyor, oi?


Ariadna,
per això beus a petites glopades, respirant fons entre glopada i glopada, per intentar no ennuegar-te de solitud ...

Ei, m'encanten els teus laberints :) :)