Evoques rostres com llençols al vent
en els terrats perduts des de la infància.
Oblida el que t'espanta, això que ha fet
que encenguessis el llum de matinada.
La por no és per ningú que vol deixar-te
ni per ningú que ja no hi és. La por
és per algú que mai no ha estat amb tu.
Algú que no és a temps, ja, de venir
Joan Margarit
... i et beus a petites glopades la solitud
+de+peu.jpg)
3 comentaris:
ben cert
... i a vegades t'ennuegues amb la solitud.
Joan Margarit té un no sé què que m'agrada.
hola Gatot,
sempre ho encerta aquest senyor, oi?
Ariadna,
per això beus a petites glopades, respirant fons entre glopada i glopada, per intentar no ennuegar-te de solitud ...
Ei, m'encanten els teus laberints :) :)
Publica un comentari