22.2.12

El discretíssim camí del fer i desfer de cada dia



Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents,
sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol


5 comentaris:

Gerònima ha dit...

"reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca."
Que bonic!

Ariadna ha dit...

Just fa dos dies que he llegit aquest poema de Martí i Pol. Potser l'hem llegit al mateix lloc (Sophia Blasco)?

(*) No sé si n'ets conscient i/o si ho vols així, però tens activada la 'verificació de paraules' quan et volem deixar un comentari. Aquests des se n'ha parlat força per diferents blogs.

núria ha dit...

Gerònima,

Reflexiu aquest poema, oi ?

Ariadna,

No, no l’he trobat allí, però uiii, per un moment he cregut que tu i jo havíem coincidit en un mateix lloc. Vaig fer un comentari ahir a classe sobre aquest poema a un alumne …
S’està comentant sobre la verificació de paraules ? ostres, que interessant ( ja ho buscaré ) Jo la tinc posada per a evitar l’spam ( encara que sigui un conyàs, per cert )

Anna Eva Gambero ha dit...

Estic cercant el botó per compartir al facebook, però no el trobo :)

núria ha dit...

bona idea, miraré a veure com fer-ho que la meva plantilla és retocada i ho hauré d'investigar
petons anna!