1.2.12

El perfum d’un record a les mans


Ara. És ara en la quietud d'aquest migdia
que m'és permès de refer en somnis un record:
era un dia de canícula, tu treies aigua d'aquell pou
i del clot de les teves mans fent un bol
vas oferir-me'n.

A cada glop
t'anava besant els palmells.


Manuel Forcano


… a vegades, la tendresa queda tant lluny que només podem somiar-la