12.6.12

Fer de les ombres, flors d’estiu


“Las penas que me maltratan
son tantas que se atropellan
y como de matarme tratan
se agolpan unas a otras y por eso
no me matan”

... i de les llàgrimes de resignació, rosada

2 comentaris:

Gerònima ha dit...

Quina sort eh!
:)

núria ha dit...

Optimisme estiuenc, que li diuen ...