27.10.12

I gaudir del silenci tant sols trencat per la remor fascinant de les gotes de pluja


Avui al bosc, amarat de pluja
m’he abraçat a l’arbre centenari,
per sentir el bategar del temps.
He resseguit, la seva escorça pam a pam,
i he parat l’orella prop del tronc
gaudint del silenci tant sols trencat
per la remor fascinant de les gotes de pluja.
He sentit el temps fugir entre els meus dits,
i el brogit de la natura al meu voltant.
Descalç, he sentit a les plantes del peu
el frec de l’herba i les punxes de pinassa,
he deixat el cos inert, per transformar-me en bosc.
He deixat que el temps m’absorbís,
i fes de les meves pobres despulles
una part més de l’ombra mil•lenària del pi.
El temps, ha fugit com una llebre
jo, ja formo part de l’olor d’aquell bosc...

Quim Ponsa