6.12.12

De nit


Quan totes les formes d'amor
et semblin vanes.
Quan els records i la por. Quan el cos
tremoli, fràgil,
sorprès de la dolor que el té
Quan aquesta foscor t'embeni fort els ulls,
aleshores, vés i arriba't a les palpentes a la cuina
i a poc a poc
il·lumina-la amb la llum de la nevera:

mira, de sobte ets enmig d'un camp de flors
dibuixades pertot a les rajoles.

Manuel Forcano