31.1.12

Escoltar la música amb l’ànima i no pas amb les orelles


Quan canta, la mare ajuda l’infant, per qui, des del seu naixement en el món exterior, tot és nou i pot tenir por. L’infant reconeix en la cançó la veu de la mare, la seva presència, el seu gest... i en la intimitat del moment es crea un espai de profunds símbols ancestrals on la música i la paraula són vincle de pura emoció i autenticitat. D’aquesta manera s’estableix el primer diàleg, el primer conte, el primer ensenyament d’unes tradicions, vivències i cultures que esdevindran amb el temps part essencial d’una memòria col•lectiva.

Però per sobre de tot hi ha en la mare, el pare, els germans grans o l’àvia que canten, el desig de donar el millor d’un mateix, que no és res més que un acte d’amor, i d’aquesta manera l’infant comença a viure l’essència de la vida.

Montserrat Figueras

... shhh, deixem-nos bressolar per la música

29.1.12

Por una cabeza



Vídeo robat al bloc Llampecs i Trons ( no he pogut evitar-ho )
però és que Al Pacino, és Al Pacino.
I Pacino ballant un tango és … és … és …
Bé, ÉS.

25 anys sense Foix


Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
tots hi serem al Port amb la desconeguda.

J.V. Foix

25.1.12

Ars longa, vita brevis


La vida es corta,
el arte duradero,
la crisis efímera,
la experiencia arriesgada
y la decisión difícil

Hipócrates

22.1.12

Menú

Captura nit de divendres


“Islandia”
Cia. La Veronal

Gaudir d’aquesta Obra ( així, en majúscules )
és com obrir una finestra en el cervell
per a que es ventilin les neurones

20.1.12

Immadura maduresa


Hi ha vegades, el nen que portem dintre s’enfada, renega, s’aïlla
i diu que no i no i no quan el que voldria és dir que sí. Llavors encara
es rebeca més. L’adult que portem a fora, s’encaparra tant que no veu
que el que està cridant en silenci és una senzilla i sincera abraçada,
que no sap com demanar
.

L’oracle del laboratori

... que difícils que ens posem les coses els adults

19.1.12

Els desitjos irreprimibles


Cuando la mano ya inició
el movimiento
uno tiene la conciencia fugaz
del mal que está por cometer.
La ropa caerá,
el vino será derramado,
el corazón sangrará para siempre.
Pero uno no puede detener el movimiento.

Cristian Aliaga

… ai

18.1.12

Primavera ven y cúrame el invierno


El invierno termina algún día incierto.
Ni antes ni después que finalice el frío.
No importa como lo llames, ni la fecha que dicte el almanaque.
El invierno es invierno.
Las muchachas podrán ignorarlo y vestir primavera en septiembre, enamoradas de las quimeras.
Pero una mujer ya tiene su experiencia.
Todo llega a su debido tiempo.

Gisela Galimi

... o no arriba mai, qui sap

17.1.12

Relats conjunts. Chop Suey

Chop Suey, Edward Hopper, 1929


El vaig avisar
Tens raó
Li vaig dir que el deixaria d’estimar i ni se n’adonaria
I què va dir?
Res, va passar el full del diari i jo em vaig empassar una llàgrima
I ara ?
Ara diu que se sent sol sense mi
I tu, com et sents ?
Desil•lusionada, no ha entès que jo em sentia sola en la seva companyia
És un despistat emocional
Sí, el problema és que els sentiments no tenen marxa enrere
Ens prenem un suïs ?
Amb molta nata

Que tinguis un bon dia



... Gràcies

16.1.12

Alcem la copa

14.1.12

Edat, dolça edat


Un signe inequívoc de l’edat és el fet que, entre dues possibilitats, s’esculli sempre la que et permet estar a casa a les nou

Reagan

... No puedo vivir sin mi, no hay manera ...

13.1.12

Reflexions comentades a la vora del mar


Som com escultors, constantment tallant en els altres imatges que anhelem, necessitem o desitgem, sovint en contra de la realitat, contra el seu benefici, i sempre, al final, un desengany, perquè no s’ajusta a ells

Anaïs Nin

… i així ens van les coses

12.1.12

Proximitat callada


Un roce al paso,
una mirada fugaz entre las sombras,
bastan para que el cuerpo se abra en dos,
ávido de recibir en sí mismo
otro cuerpo que sueñe;
mitad y mitad; sueño y sueño, carne y carne;
iguales en figura, iguales en amor, iguales en deseo.

Aunque sólo sea una esperanza,
porque el deseo es una pregunta cuya respuesta nadie sabe

Cernuda

11.1.12

Digna dignitat ( o com saber marxar a temps sense perdre les formes )


Una cortesana va dir a un mandarí:
seré teva si esperes cent nits sota la meva finestra.
I el mandarí va esperar,
fins a la 99 nit,
en que va prendre el tamboret i va marxar.

Roland Barthes


... bye, bye, baby bye bye


8.1.12

Et despertes en la nit

Evoques rostres com llençols al vent
en els terrats perduts des de la infància.
Oblida el que t'espanta, això que ha fet
que encenguessis el llum de matinada.

La por no és per ningú que vol deixar-te
ni per ningú que ja no hi és. La por
és per algú que mai no ha estat amb tu.
Algú que no és a temps, ja, de venir

Joan Margarit

... i et beus a petites glopades la solitud

Glub


La gente cree ansiar y perseguir estrellas,
pero termina como peces de colores en una pecera

Muriel Barbery


1.1.12