29.4.12

Ondines ballen



Ahir, el teatre de l’Ateneu de Cerdanyola feia olor de blat, de terra mullada acariciada pel sol. D’un sol que bufava un càlid vent que bressolava les roselles. Ahir, a l’Ateneu de Cerdanyola, uns essers mitològics inventats per uns músics, van sortir a ballar entre les notes d’una arpa. Qui sap, potser l’espasa del rei Artur reposa en el fons d’un llac amagat de Collserola.

25.4.12

D’amors guaridors que fan ploure música


Com una ombrel.la
t'obro la meva veu sota dels núvols
i m'empasso la neu per fer-me forta
escric les notes
del vent
i canto amb tinta roja

Felícia Fuster

... i de regals màgics per Sant Jordi

que fan ballar els núvols


23.4.12

Regal de Sant Jordi



Una rosa
salvatge,
roja,
solitària.
Creix en l’asfalt,
en la fondària dels miralls,
dins de jardins tancats per la bardissa,
en l’ampit d’un celobert
al caire del quadrat blavíssim
que la nodreix d’aquesta llum d’abril
d’espines i esperança.
Salvatge,
roja,
solitària,
apassionada,
lliure

Peter Stämpfli

18.4.12

Embalant somnis, perquè no es trenquin


Quería conocer todos los huesos
de tu columna vertebral,
todos los poros de tu piel,
cada uno de los vellos de tu cuerpo.
Para que así mi piel, mis manos,
mis tobillos, mis hombros y mis pechos
y hasta mi sombra queden para siempre
impresos en aquello, lo que sea,
de vos que para siempre me será desconocido.
Para acunar tu sueño.

Denise Levertov

16.4.12

De reines de cors i altres espècimens



… pero haberlas, haylas

13.4.12

Niños incómodos exigen a candidatos



Una mañana, una mañana linda...

5.4.12

Comunicació 2.0. Comunicació municipal, propaganda i informació ( o com embolicar-la encara més )


L’ajuntament de la meva ciutat ha apostat per emprar les eines 2.0 en el seu pla general de comunicació. Els plens ordinaris es poden veure en directe per Internet i a l’hora també es retransmeten via twitter. Interessant iniciativa que comença a donar els seus fruits, reflexions i debats paral•lels ; és possible seguir un ple via twitter?, Quina incidència pot tenir una retransmissió com l'esmentada? Val la pena l'esforç per la repercussió que pugui tenir? Els regidors i regidores electes han de poder twittejar durant els plens municipals?...

Preguntes que en Jordi Jorba, responsable de comunicació institucional de l’Ajuntament, ha llençat en el seu bloc o la Gemma Moncho, periodista de l’agencia de comunicació aPortada ha reflectit en un valuós reportatge.

A totes aquestes preguntes jo contestaria que tot depèn dels objectius i dels llenguatges comunicacionals de cada actor implicat. Objectius i llenguatges que s’han de tenir ben clars i definits a l’hora de utilitzar qualsevol eina de comunicació.

Quin és l’objectiu del director de comunicació ?
Quin és l’objectiu del periodista ?
Quin és l’objectiu del polític ?

Preguntes que em ronden pel cap i respostes que –potser- es troben en els nostres vells apunts de facultat, parlant de llenguatges ( quanta raó tenen, a vegades, els teòrics )
I en aquest cas i si parlem de comunicació; el periodista informa, és a dir exposa objectivament uns fets , el polític difon i defensa el seu ideari i el responsable de comunicació institucional, en aquest cas, apropa els públics a l’empresa .
Crec que és important no oblidar aquests conceptes, doncs cada rol tindrà un objectiu diferent.

He utilitzat la paraula rol. Perquè, per exemple, en un Ple totes aquestes parts implicades ( periodista, responsable de comunicació institucional i polític ) representen un paper diferent i per tant, han de difondre la realitat del que passa de diferent manera.
Crec que seria un error barrejar conceptes; informació ( el que fa el periodista ) i comunicació persuasiva ( el que fa el polític i el responsable de comunicació ) són coses diferents encara que utilitzin el mateix mitjà de difusió, tinguem-ho en compte.

4.4.12

Avui tinc l’ombra saltarina



fora plou, dins sona un violí
i trossos de nostàlgia ballen entre les cordes

( gràcies !)