27.9.12

Desfent llaçades per a fer camí


Hi ha ombres blanques
que neixen a redós 
del crepuscle que s’acosta.

Fer camí vora 
d’aquestes ombres esquerpes, 
que es fonem en la llunyania, 

és el que més voldria 
per no perdre’m del tot 
i retrobar-te 

Montserrat Abelló 

... tal com eres abans, tal com no seràs mai més, tal com ja no vius en els meus somnis

25.9.12

Gallo rojo, gallo negro




Hi ha dies que ve de gust escoltar segons quines cançons, mira.

23.9.12

Exploded Flowers

By Fong Qi Wei

21.9.12

La tendresa d’Argine



La realidad no existe si no hay imaginación para verla 

Paul Auster

19.9.12

Geometria emocional

Un somriure és una línia corba
que ho redreça tot.

Phyllis Diller

18.9.12

Ara que és tard


Escolta els ocells, mira el dia
com neix.
Torna a veure les coses
en els ulls d’un infant.
Torna a llegir en els llibres
ara que és tard.
Has de fer una altra vida.

Joan Vinyoli

16.9.12

De vida i anys


“L’important no són els anys de vida,
sinó la vida en els anys”

Kilian Jornet

15.9.12

Pinzell trencat


Escolteu el silenci; plora nostàlgies
d’un temps feliç passat.
Avui, una musa ha perdut
al seu artista

14.9.12

Principis i finals


Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s'estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.

Joan Margarit

... no vull començar a fer-me gran i descrèixer


13.9.12

Our love is here to stay



Música per a submergir les neurones cansades,
com en un bany calent, ple d’escuma blanca.

... mmm

11.9.12

Enyor per sempre


Jo sóc blanc de llum

Les meves filles
són sagetes del meu ventre
em sagnen el cor.

Camineu endavant
no al meu costat
camineu mudant
totes les emocions.

Jo sóc blanc de llum
vosaltres, transparències de colors.

E.G.B

8.9.12

Miquelangelejar


Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.

Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix, davant meu, el signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,

apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.

Miquel Àngel Riera



6.9.12

Una brillant lluna d’agost en una freda nit de setembre


Supón que aún es agosto y que no estás tan lejos de esta ciudad que todavía guarda los últimos vestigios de aquella altiva llama del verano que, lentamente fue, como todo, muriéndose.

Eloy Sánchez Rosillo