22.1.13

Captura nit de dilluns

La vida, el sufrimiento, la soledad, el abandono, la pobreza, 
son campos de batalla que tienen sus propios héroes; 
héroes oscuros, 
a veces más grandes que los héroes ilustres.

Víctor Hugo. Les Misérables

... encara nedo en un mar de llàgrimes

2 comentaris:

rits ha dit...

Quines ganes de veure-la i escoltar-la!!

núria ha dit...

Hi ha moments de tot, intensos, emotius, avorrits, cursis, (moooolt, cursis) moments d’inspiració profunda que et donen ganes de posar-te a aplaudir sense parar. Però, això sí, des del primer minut fins l'últim la intensitat emotiva que transmeten el actors traspassa la pantalla i et fan sentir de tot. L’escena de la foto del post, es quasi al començament de la pel·lícula, em va sacsejar l’ànima, sublim. Vaja, que jo vaig començar a plorar al començament de la peli, imagina't ...
T’ha d’agradar el musical, si no, no sé. Ves-hi! ja diràs.